Entrevista a Marc Puigdomènech i Miquel Solà membres del KOK (KOMISSIÓ ORGANITZADORA DE KONCERTS). Per celebrar els seus trenta anys el dia 4 de febrer actuarà Elliot Murpy a la Sala Rockòdrom
On éreu fa vint-i-cinc anys?
Marc Puigdomènch: Fa vint-i-cinc anys estàvem celebrant el primer concert d’Elliot Murphy als Hostalets.
Com va ser que Elliot Murphy aterrés als Hostalets ara fa vint-i-cinc anys? Com va anar això?
Miquel Solà: Insistència i persistència de la gent del KOK. Un parell d’anys abans va actuar en solitari, que és com ell actuava en aquell moment, al Mercat de Música Viva de Vic. Vam anar-hi amb en Pep Sallent i a partir d’aquí ens vam entusiasmar tant que vam dir que vam dir que havíem de contactar-hi. Quan es va acabar el concert vam aconseguir entrar al camerino, parlar amb ell i ja vam assentar unes primeres bases per aquest concert. No va ser el 1998 perquè ja tenia tancada l’agenda, però el gener del 1999 sí que vam poder fer aquest concert, que va ser excepcional.
Ja anava acompanyat d’un guitarrista, que aquest diumenge hi tornarà a ser.
M.S.: A partir del 1998 és quan va entrar el guitarrista que s’ha convertit en el seu braç dret. Serà la seva tretzena visita al poble i el seu catorzè concert.
Com s’explica això?
M.S.: Una de les visites vam aprofitar per presentar un dels seus llibres i a la presentació va fer un concert sorpresa. La gent que va venir a la presentació es va trobar amb un concert en acústic i va estar molt bé.
A una entrevista d’EL 9 TV del 2006 deia que quan anava a la península tocava a Bilbao, Madrid i els Hostalets.
M.P.: Els cartells aquells feien goig perquè veies la gira, ja no només estatal sinó europea i tot eren ciutats grans i llavors apareixia per allà els Hostalets de Balenyà.
Gràcies a vosaltres els Hostalets de Balenyà és una població internacional.
M.S.: Sí, hem marcat els Hostalets de Balenyà al mapa musical de molta gent gràcies a tot el que hem anat fent en trenta anys. De fet, també estem d’aniversari.
Tot i haver passat tants anys els bolos d’Elliot Murphy als Hostalets continuen igual, són dels més llargs, més seguits, intensos… Com s’explica això?
M.S.: Estem molt feliços d’això. Aquest comentari el fa públic i el fa l’artista. S’ha creat un lligam impressionant entre el públic i l’Elliot, és molt maco.
M.P.: S’ha intentat amb tots els artistes que se sentint el màxim de còmodes i de ben tractats. En Miquel cuida molt el tracte amb l’artista i això al final s’agraeix i fa que tornin a tenir ganes de repetir.
M.S.: Sempre ho hem comentat. Vam començar a organitzar concerts com a fans de la música, aleshores amb l’artista hem intentat donar un plus més no només la contractació sinó tenir-hi un contacte, compartir tot el que podem. L’any 2000 vam anar amb l’Elliot a un bar a prendre un Vhicy Catalan que és el que bevia i el que continua bevent i va comentar que tocar a grans ciutats és fantàstic, pel ressò mediàtic, però deia que arribava als Hostalets i se sentia com a casa.
Ell a més a més tenia ganes de tornar.
M.S.: Això ens ha passat ja amb altres artistes que alguna vegada en comptes de contactar nosaltres amb ells, han contactat ells directament. Hi ha una sèrie d’artistes que se’n recorden.
En el cas de Willie Neal és ell que us demana de tornar?
M.S.: Sí, és una satisfacció molt gran per nosaltres que encara funcionem per amor a la música trenta anys després, molt contents i feliços i amb moltes ganes encara de seguir.
En el concert d’aquest diumenge tocarà no només amb guitarra sinó amb banda.
M.S.: Sí, ve amb l’Olivier Durand, el guitarrista, en aquest cas ha incorporat a una violinista, la Melissa Cox, i també en un set de percussió Allan Fatras.
El concert es fa el mateix lloc que el de l’any 2006 i sona molt bé.
M.P.: Sí, és una sala complicada. L’Ajuntament ara hi ha fet unes millores pel que fa a posar-li uns panells a la paret perquè és una sala complexa per les puntes, cantonades i desnivells, però bé, tenim la sort que tenim un dels millors tècnics, en Guillem Bové, que el tindrem als comandaments de tot plegat.
Quants anys té l’Elliot?
M.S.: 74, en farà 75.
M.P.: Es podria haver jubilat ja fa temps.
Hi ha fama que els concerts que fa als Hostalets no baixen de les dues hores.
M.S.: Durant una època vam ser rècord, després hi ha una petita població a Bèlgica que també, però n’havia fet algun de més de tres hores. Ara evidentment no els farà tan llargs, però fa concerts llargs.
Quina és la planificació que teniu per aquest diumenge?
M.S: Ells ja venen el dia abans, el dissabte a la tarda volen tranquil·litat, encara hem de parlar si farem algun sopar. Llavors diumenge habitualment es fa una mica de relaxació i massatge a l’hotel i a partir del migdia hi ha les proves de so. Un cop hagi acabat el concert anirem a sopar per rematar-ho.
Quin ha estat el vostre concert preferit de l’Elliot als Hostalets?
M.S.: Diria tots, però ara diria el primer per tot el que ha suposat i pel que ha vingut després. Em quedaria amb el primer, recordo que vaig estar tota la setmana a l’oficina treballant i després de tot estava amb un núvol.
M.P.: Jo em quedo amb el duet Elliot Olivier que és l’essència més pura del que és ell. M’han agradat molt també els concerts amb banda.
Quanta gent més forma el KOK?
M.S.: En som 8: hi ha el Pep, l’Ignasi, en Joan, la Montse, en Vicenç i l’Iñaki.
Últimament aneu amb molta feina de concerts no?
M.P.: Aquest passat any jo hem fet rècord de concerts, així que contentíssims i amb ganes que tot continuï igual.
Quants concerts heu fet amb trenta anys?
M.P.: L’altre dia ho vam repassar i n’hem fet 93.
A part de l’Elliot, heu portat a molts artistes internacionals, també de casa… Si n’haguéssiu de triar quatre o cinc quins serien?
M.P.: El més emblemàtic va ser l’homenatge que vam fer Leonard Cohen.
M.S.: Hi havia un nivell molt ampli d’artistes de casa nostre i de l’escena americana. Va ser molt emblemàtic.
Han passat més noms no?
M.P.: Vam començar els primers anys amb l’onada del rock català i vam començar amb un concert d’Els Pets i la Dharma i vam continuar amb Lax’n busto, Sopa de Cabra…, i diferents grups de l’escena. També rock espanyol,
M.S.: Al principi de tot, la filosofia era de portar a grups catalans sense descuidar a gent de casa nostra. Després vam passar al rock espanyol i grups de la comarca i finalment vam passar amb el rock americà.
Podem avançar algun altre concert?
M.S.: Ara estem centrats en l’Elliot. A partir d’aquí hem de parlar a veure què fem.
M.P.: Quan ens vam plantejar què fèiem trenta anys unànimament vam dir que havia de venir l’Elliot i a partir d’aquest diumenge queda un any per a fer coses.
