Si hi ha una cosa tan antiga com l’art, és la dificultat per fer-lo compatible amb la vida familiar. Els artistes són persones que, a banda de tenir una professió molt absorbent en temps i energia, la fan per vocació. I si sovint ja costa deixar o canviar una feina perquè pren temps per a la parella i els fills, quan aquesta feina és el que dona sentit a la teva vida el conflicte pren proporcions wagnerianes. A Have You Seen the Listers? (Has vist la família Lister?), el documental que va dirigir el 2017, Eddie Martin parteix d’aquest tema i fa reflexionar sobre coses molt més grosses.
La pel·lícula explica la història de l’australià Anthony Lister, un dels artistes urbans més ben considerats del món. Quan era molt jove i poc conegut va conèixer la dona de la seva vida, es van enamorar, i en un tres i no res ja tenien dos fills als quals es va afegir més tard un tercer. Al principi tot anava molt bé: tenien energia, despreocupació, tota la vida per davant, tot estava per fer i tot era possible. Ella acceptava cuidar dels fills perquè ell perseguís el somni de viure del seu art. Aquest era el pacte, tots dos l’acceptaven i sobre aquesta base i l’amor que es tenien superaven totes les dificultats.
Fins que va arribar l’èxit. Lister es va convertir en una estrella i les pressions que comporta la fama, els viatges i compromisos, les absències cada cop més llargues, etc., van començar a pesar sobre una parella que semblava invencible. No faré spoilers però ja us podeu figurar que, lògicament, hi ha problemes. Greus. Anthony Lister es debat entre el pare i la mare, el braç dret o l’esquerre: no sap fer compatibles les dues coses que més estima a la vida i es veu forçat a una tria inimaginablement cruel. No us hi vulgueu trobar.
Plantejat com una mena de confessió en primera persona del protagonista (la seva veu en off condueix el relat), fa tota la pinta que Have You Seen the Listers? no és altra cosa que un exercici de redempció: Anthony Lister exposa públicament els seus pecats, admet els errors i fa propòsit d’esmena. Netejar el passat per mirar el futur amb ulls nous. Un gest de maduresa necessari i commovedor per part d’un artista que reclama, com qualsevol de nosaltres, una segona oportunitat.
