L’autor
Guy Clark (Monahans, TX, 1941 – Nashville, TN, 2016) acostumava a comparar el seu ofici de compositor de cançons amb el de fuster. El treball mesurat, pacient, que va donant forma a una idea. Els seus discos van estar força renyits amb l’èxit comercial, però el nivell emocional del seu treball va transcendir xifres de vendes i gèneres musicals. Va acabar convertint-se en l’arquetipus de cantautor de country modern en qui es fixen els artistes més joves i a qui admiren els grans escriptors. És un dels trobadors folk més influents als Estats Units.
La cançó
Més de cent milions de nord-americans són descendents d’immigrants que van arribar al país a través d’Ellis Island, un illot situat davant el port de Nova York que es va convertir en la porta d’entrada als Estats Units per aproximadament dotze milions de nouvinguts entre el 1892 i el 1954. Concebut com a duana, allà se’ls inspeccionava legal i mèdicament abans de permetre’ls l’entrada al país o senzillament deportar-los (l’espai també era conegut com “l’illa de les llàgrimes”). A més de representar un exercici de memòria i narrativa històriques, “Immigrant Eyes” posa en valor el sacrifici, el coratge i la vàlua de l’experiència vital de l’immigrant.
La lletra traduïda
Oh, Ellis Island era un formiguer
Com una escena d’un ball de disfresses
Engalanada amb colors europeus
Enfervorida per tanta esperança
Allà hi havia el pare del meu pare
Arrupit, amb aquells fatigats, afamats i espantats
Els peregrins del canvi de segle
Units pel somni que tots ells compartien
S’esperaven en files, com bestiar
Empesos i colpejats i envestits
Alguns eren a un taulell de la dolça llibertat
Altres deixaven enrere a algú que estimaven
D’aquesta gran Torre de Babel
En vingué un jove confús i solitari
Amb determinació per consolidar-se a Amèrica
Portant a sobre tot el que posseïa
De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi
Ara seu en un balancí i mira fixament per la finestra
Però els seus ulls segueixen essent tan clars
Com el dia que va navegar pel port
Fins tocar terra a l’illa de les llàgrimes
El meu avi té els dies comptats
Però no deixaré que la seva memòria mori
Perquè em va donar el regal d’aquest país
I la mirada en els seus ulls d’immigrant
De vegades, quan miro als ulls d’immigrant del meu avi
Hi veig reflectit aquell dia i no puc reprimir els meus sentiments
El veig començant amb no res i treballant dur tota la seva vida
Així que no donis res per fet, diuen els ulls d’immigrant de l’avi
