Algú m’hauria d’explicar quin mal han fet les guitarres perquè hagin estat foragitades de la música moderna. De fet, més aviat el que voldria conèixer és per què la música com a tal ha estat exclosa de la música moderna. Com a aficionat mai comprendré la facilitat amb què el gran públic s’ha deixat manipular fins al punt de passar-se hores i hores davant de la tele mirant-se concursos estúpids protagonitzats per joves aspirants a cantants que han venut qualsevol esperança de talent al diable a canvi d’una popularitat ridícula i efímera. O la manera com les radiofórmules omplen de diarreiques expressions preelaborades en estudis de producció, sense cap mena de melodia, ni ritme, ni energia, ni res que s’hi assembli. Però com que tinc la guerra perduda, sempre em quedarà l’esperança d’un nou concert dels Ilegales prop de casa.
El darrer fins ara va ser a la Sala Apolo de Barcelona. Just abans de començar l’actuació vaig advertir a Font, Vilardell, Fabregó, Senyer i Illamola, companys de Torelló des de fa temps gràcies a Elforatfanzine, que estaven a punt de presenciar un concert per emmarcar. L’aposta era més segura que la que en el seu dia va fer el dictador Franco deixant l’herència del règim “lligada i ben lligada”. El cas és que Jorge Martínez i la seva banda no van decebre. Tots els hits d’un repertori insuperable van sonar entre les parets amb millor acústica que mai he conegut. Les guitarres van alçar el vol per donar nova vida a composicions amb més de tres dècades d’existència, però que tenen vigència tant pel que fa a les lletres com evidentment per la música. Tiempos nuevos tiempos salvajes iniciava el primer disc de la banda asturiana, i alguns encara esperem que les noves fornades de joves músics els prenguin el relleu. Jo de moment m’hi he assegut per si de cas segueix anant per llarg.
Un cop acabat el concert vam creuar el Paral·lel i vam tancar la nit a El Rincón del Artista amb Marc Musté de Ripoll i una colla d’excèntrics de l’Esquirol. Ni tan sols el baixista de la banda Willy Vijande i la seva curiosa acompanyant van atrevir-se a entrar-hi quan va veure des de la porta el festival freak que hi havia instal·lat a dins.
