Quan les economies internacionals tot just treien el cap a la recuperació de l’impacte d’una pandèmia global que va paralitzar sistemes productius, va generar necessitats de mobilització de recursos ingents per atendre la població sanitàriament i també socialment, ha esclatat en una zona del món molt interconnectada un conflicte que posa en perill de tirar per terra tots els esforços de reconstrucció fets en els últims mesos. La realitat canvia dia a dia –gairebé minut a minut– i, per tant, fer pronòstics sobre la repercussió final d’aquest esclat bèl·lic és una temeritat. Caldrà conformar-se a apuntar algunes claus i l’evolució que ha seguit en els encara pocs dies transcorreguts des de l’ofensiva russa. Perquè mentre sobre el terreny s’està produint una agressió que ha empès el president rus Vladímir Putin, la resposta exterior ha estat, principalment, econòmica en forma de sancions.
Encara que pugui resultar obvi, no està de més remarcar que qualsevol repercussió que es pugui produir tindrà més o menys intensitat en funció de l’extensió del conflicte i, sobretot, de la seva durada. A hores d’ara, reclamar seny pot semblar naïf, però és el que s’hauria d’imposar perquè el mal no acabi sent irremeiable. I, més enllà de demanar seny i augurar que, com qualsevol guerra, no es pot esperar res de bo, avaluar la dimensió de l’impacte és, ara mateix, un exercici més propi d’astròlegs que d’analistes. Així que val més centrar-se en les certeses –el que aproximadament s’ha pogut intuir d’aquests últims dies– que de gran previsions.
Rússia i, en menor mesura, Ucraïna tenen un paper rellevant com a proveïdors energètics i alimentaris. Ja és sabut que Rússia és un dels primers subministradors internacionals de gas –el primer exportador mundial– i de petroli. Dues primeres matèries que ja estaven tenint una incidència notable en el creixement de la inflació (aquest febrer a l’Estat espanyol es calcula que els preus han pujat el 7,4%, el màxim des de 1989). El cost de la llum ja reflecteix directament la tensió sobre el gas, encara que el subministrament no s’hagi suspès i que, de fet, l’Estat espanyol no sigui tan depenent del gas rus com altres zones europees. De fet, el port de Barcelona pot acabar resultant clau com a punt d’arribada i de transformació de gas liquat si aquesta acaba sent l’alternativa a un hipotètic tancament de l’aixeta per part de Rússia. Sobre els costos del petroli, que festegen amb freqüència amb la barrera dels 100 dòlars per barril, un increment també afegiria tensió a uns preus que ja eren molt elevats (només cal veure-ho a les gasolineres).
A més, Rússia i Ucraïna tenen ben guanyat el qualificatiu de graner d’Europa. Conjuntament, són els exportadors d’una quarta part del blat, una cinquena part del blat de moro i d’un 80% de la producció global d’oli de girasol. En el cas del blat, que ja toca màxims des de 2012, i del blat de moro, la repercussió sobre els costos de producció de la ramaderia serà imminent. Si el conflicte s’allarga, s’hauria de qualificar d’un sobrecost afegit, perquè el sector fa mesos, si no anys, que lamenta els costos de les primeres matèries. També en aquest camp hi ha preocupació en alguns sectors que exporten a Rússia, com el carni.
En tot cas, la derivada econòmica dels subministraments –energètics i alimentaris– comporta sens dubte el risc d’una escalada inflacionista en un moment en què els preus ja s’estaven enfilant com no ho havien fet des de feia dècades. A més, sobre productes com els aliments o l’energia, que colpegen especialment les capes socials més desafavorides.
L’altre eix econòmic del conflicte és financer. Les sancions que estan imposant els països occidentals tenen com a clara intenció aïllar Rússia, encara que sigui a risc que, donada la interdependència de dos mercats tan propers com el rus i l’europeu, es pugui produir un cert efecte boomerang i sortir esquitxats per les mesures. Cadascú pot tenir la seva opinió sobre si són sancions prou dures, però la reacció que han generat en el mandatari rus (que el mateix dia que es coneixien algunes de les mesures que es proposa aplicar la Unió Europea va esmentar que té al seu abast el botó nuclear) només poden explicar-se o bé com una desproporció o bé com una demostració que són sancions que, ni que sigui una mica, fan mal.
Més enllà de la reacció fatxenda de mostrar el botó nuclear, Rússia va haver d’aplicar mesures econòmiques immediates, fins i tot abans que les sancions anunciades s’hagin arribat a aplicar. Els tipus d’interès es van doblar, mentre que la moneda russa, el ruble, arribava a perdre un 30% de valor respecte al dòlar i l’euro. L’objectiu oficial és protegir els dipòsits dels estalviadors. Però el pitjor podria estar per arribar, si es confirma que algunes entitats bancàries russes quedaran excloses del sistema SWIFT –que ve a significar que estaran excloses de l’opció de fer operacions de compres, vendes o pagaments–. Vindria a ser com si a un particular li desactivessin els sistemes de pagament per targeta, per bizum, per transferència… Podria tenir tots els diners del món, però no li servirien per gran cosa. Tot i que hi ha alternatives –bancàries o en criptomonedes–, en el que es refereix a Occident, poques transaccions podria ni pagar ni cobrar.
Com a conclusió (temporal i a expenses del que passi sobre el terreny), aquesta és l’anàlisi de l’editor d’economia de la BBC: “Rússia està sent colpejada als mercats. El seu deute sobirà està en problemes, el seu mercat de valors està esfondrant i la seva moneda ha arribat a mínims històrics.” Econòmicament, la pulsió expansionista no està sent –de moment– el millor dels negocis.
