• Compartir

‘Girl’

Joan Salvany
9 d'octubre de 2018

Lukas Dhont es basa en un documental que va voler fer quan va conèixer una jove de 15 anys que practicava ballet. Com que els centres de formació la rebutjaven per haver nascut noi, no va voler acabar el documental. Aleshores, Dhont va decidir recrear la ficció, interpretant l’actor un reflex de si mateix. S’ha de dir que Dhont no converteix el film en una reivindicació de la normalitat per als transsexuals, però tampoc deixa d’analitzar aquest cas en particular.

Ja en el seu anterior curtmetratge, el director belga recreava la soledat d’un ballarí en Corps perdu. Aquí reflecteix la incomoditat d’un ballarí amb el transgènere en no poder gaudir de tota la realitat. Reconeguda en festivals com el de Sant Sebastià i aclamada a les platees, agradarà a diferents públics pel seu interès a definir els problemes físics de la dansa.

Lara somia a convertir-se en ballarina. En el difícil i dur camí fins a aconseguir-ho compta amb l’incondicional suport del seu pare, encara que el seu cos es rebel·la davant de la disciplina que imposen les classes, ja que en realitat quan va néixer era un nen. No obstant, no està disposada a deixar-se vèncer per la biologia o els prejudicis d’una societat en què sexe i gènere van units i lluitarà per ser ella mateixa, fins i tot encara que signifiqui arriscar la seva pròpia integritat física.

Després de llegir en un diari belga un article sobre el cas d’una jove transgènere que lluitava per complir el seu somni de ser ballarina, el director Lucas Dhont decideix convertir aquesta història en la seva òpera prima. Després d’arrasar al Festival de Canes amb quatre premis i ser escollida pel seu país d’origen, Bèlgica, com a candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, Girl ja és un dels films europeus de l’any.

A la cinta, Dhont parla sobre la percepció del gènere i el conflicte intern entre masculinitat i feminitat, que viu la seva protagonista, decidida a arriscar-ho tot, fins i tot la seva integritat física, per viure com qui realment ha decidit ser. Sense caure en la morbositat, aquest drama sobre gènere, identitat i perseverança en els sempre difícils anys de l’adolescència, no té por a l’hora d’abordar temes controvertits, sota els quals s’amaga un relat d’amor paternofilial. El debutant Víctor Polser enlluerna amb la seva primera actuació i és acompanyat per Arieh Worthalter (Marie Curie), Katelijne Damen (Primer ministro) i l’actor novell Oliver Bodart.

  • Compartir