Pocs documentals tenen la capacitat de violentar de Gimme Shelter; allò d’estar al sofà i anar-te encongint de pura incomoditat, desitjant que s’acabi. Perquè aquesta pel·lícula no només et mostra un dels episodis més desastrosos de la història del rock: t’hi posa al mig perquè el visquis. Havia sentit i llegit sobre el festival d’Altamont, però fins que no vaig veure Gimme Shelter no em vaig fer realment a la idea del que va ser aquell 6 de desembre de 1969.
L’Altamont Speedway Free Festival va ser un concert gratuït organitzat pels Rolling Stones amb Jefferson Airplane, Crosby, Stills, Nash & Young, Santana i els Flying Burrito Brothers, i els mateixos Stones de cap de cartell. La idea era tancar la gira americana amb una mena d’experiència Woodstock però el projecte va ser un desastre des del minut zero: la ubicació es va anunciar per sorpresa dos dies abans per fer la gracieta, s’hi van presentar 300.000 persones i van fer curt de sanitaris, serveis mèdics i potència de so; l’escenari feia un metre i escaig d’alt i no tenia tanques de protecció, és a dir que la distància entre artistes i multitud era inexistent. I per garantir la seguretat dels músics algú va tenir la idea brillant d’encarregar-la als Àngels de l’Infern, banda de motoristes cèlebre per dues aficions: la violència i la cervesa. Què podia sortir malament?
A mesura que avançava l’espectacle la tensió creixia al voltant de l’escenari perquè els motoristes, cada cop més descontrolats, aprofitaven qualsevol excusa per provocar batusses i agredir el públic; la multitud s’anava agitant i els esforços dels artistes per calmar els ànims van ser inútils. Quan els Rolling Stones van pujar a aquell escenari minúscul, literalment envaït per delinqüents perillosos que se suposa que els havien de protegir, i amb una massa enorme de gent neguitosa al davant, allò ja era una caldera de gas que podia explotar en qualsevol moment. I va explotar.
Els cineastes Albert i David Maysles i Charlotte Zwerin van enregistrar-ho tot i el resultat va ser aquest extraordinari documental, estrenat el 1970. Gràcies a ells podem ser testimonis, des d’una posició privilegiada, de la nit en què van morir la utopia hippie i gran part dels ideals dels anys 60.
