Martin Scorsese ha afegit al currículum espatarrant de llargmetratges una més que encomiable producció de documentals, en la qual s’ha revelat com un cronista musical majúscul. Ens ha portat a l’emotiu comiat de The Band (The Last Waltz, 1978), a sobre de l’escenari amb els Stones (Shine a Light, 2008) i ens ha explicat com ningú la història d’un mite (Bob Dylan: No Direction Home, 2005, guanyador d’un Grammy). El 2011 va repetir el format biogràfic amb George Harrison: Living in the Material World, un documental deliciós que reivindica l’aportació humana i musical de Harrison als Beatles, l’alliberament que va suposar el final del grup i el posterior desplegament de tot el seu univers artístic i espiritual en l’etapa en solitari.
Al llarg de més de tres hores, Scorsese s’esplaia a explicar la història completa de Harrison, que va ser prematur en tot: va entrar als Beatles quan només tenia 17 anys i es va morir quan només en tenia 58, víctima d’un càncer de pulmó. Tot el que va passar entremig se’ns explica amb imatges d’arxiu i entrevistes que són or pur: entre el material videogràfic (sobretot de l’època Beatle) hi ha moltes imatges molt potents, inèdites o poc conegudes, com el moment en què el protagonista signa els papers de dissolució del grup, trist, emprenyat i amb pressa perquè tot s’acabi de seguida. Pel que fa als testimonis, Déu n’hi do, també: entre d’altres, Paul McCartney, Ringo Starr o Eric Clapton, amb qui va mantenir una amistat llegendària i a qui va adreçar les últimes paraules en aquest món. El documental també ofereix quelcom que el fa excepcional: la història dels Beatles explicada a partir del membre més discret, sempre a l’ombra dels talents, egos i carismes colossals de Lennon i McCartney, al voltant dels quals ha pivotat quasi sempre la narrativa sobre el grup.
George Harrison: Living in the Material World és el retrat d’un músic meravellós però sobretot, d’una bona persona; amb els seus defectes i moments foscos, és clar, però tota la pel·lícula desprèn una tendresa i un afecte molt en ressonància amb el caràcter de l’exbeatle: un ésser essencialment espiritual que va buscar sempre la manera de comprendre, encaixar i transitar pel món material de la manera més honesta. El podeu veure a Netflix.
