Les encantades
De tots els esperits de la natura, en la tradició popular catalana en sobresurten dos: els encantats i les encantades. Es creu que els encantats eren persones que, per haver comès una mala acció, per mitjà d’un encanteri se les va transformar en pedra, sovint amb la forma d’una gran roca. Les encantades, en canvi, són éssers misteriosos, personificacions de les forces naturals que habiten en indrets feréstecs, com ara fonts, rius i gorgues, i també pics encimbellats, coves i balmes. Tenen l’aparença de dones molt belles i posseeixen poders, com ara que no envelleixen mai i captiven els humans amb el seu cant. Segons els indrets, les encantades reben diferents noms: fades, dames blanques, dames verdes, petites dames, velles dames, dones d’aigua, dones de fum, nimfes, goges, nàiades, aloges o paitides. Tant si es refereix als encantats com a les encantades, la toponímia i el llegendari català conserven nombroses petjades de la seva presència.
La Font de l’Or
Descripció
La Font de l’Or es troba a l’ombra del castanyer majestuós que ha crescut al seu davant, en un bosc de castanyers, alzines i faigs. D’un mur allargat i envellit sobresurt un llarg broc de ferro, gairebé arran de terra, per on l’aigua brolla en un raig petit que deixa de fluir en temps de sequera. A la pintura desgastada del mur encara es pot llegir el nom de la font, que està degudament senyalitzada en el piló que marca la ruta.
Com arribar-hi
Els cotxes no arriben a la font, per això cal seguir l’antic camí que va des de Viladrau fins al Brull. Aquesta via havia estat força utilitzada en temps passats: pels pelegrins que anaven a Sant Segimon, pels ramats que eren conduïts cap al Vallès i també pels carboners i boscaters. Avui són sobretot els caminaires i excursionistes els que la continuen fent. Des de Viladrau es triga una mica més d’una hora per arribar a la Font de l’Or. Si se surt de la plaça, en una mitja hora s’arriba a Els Molins; després, cal un quart d’hora per enfilar-se cap a Can Bosc, una masia amb una bonica font just davant mateix del portal. Un quart d’hora més tard s’arriba a l’ermita de l’Erola, perfectament restaurada, i cinc minuts més endavant es troba la Font de l’Or.
Llegenda
Diuen que prop de la Font de l’Or es feia carbó, i que els carboners, mentre treballaven, sentien veus que ningú sabia d’on venien. Un dia, un carboner va sentir una veu que li demanava si la seva dona podria rentar la roba de tres gegants, que ja li pagarien la feina. L’home va acceptar, i acordaren que cada setmana la dona recolliria un paquet de roba que, un cop neta, l’havia de deixar més amunt de la Font de l’Or, a la capella de Sant Camil, en direcció cap a Sant Segimon. I així ho van fer, i cada setmana la dona netejava la roba dels gegants i la tornava al lloc indicat. Passat un mes, la dona va sentir una veu que li demanava que parés el davantal, i després va notar que la falda se li omplia i li pesava. La veu també li va advertir que no mirés el contingut del davantal fins arribar a casa, que allí trobaria la seva paga.
La dona va baixar fins a la Font de l’Or i, en arribar-hi, com que volia saber què duia a la falda, va fer-hi una ullada, però només va veure un grapat de segó, això és, la closca del blat que es mengen les gallines. I molt enrabiada, va llençar el segó a terra. Quan ja era força més avall, es va adonar que el davantal li lluïa, i va descobrir que allò era pols d’or i no pas segó. En debades va córrer cap a la font per recollir l’or que havia abocat, es va haver de conformar amb el grapadet d’or que havia quedat enganxat al davantal. I diuen que mentre tornava de la font, la dona anava sentint grans riallades. Per aquesta raó, aquest indret és conegut com la Font de l’Or.
Altres fonts d’encantades
La Font de les Donzelles es troba al començament de la riera de Talamanca, sota mateix de Sant Salvador de Bellver, municipi de Sant Boi de Lluçanès. Va rebre aquest nom perquè en aquest indret set donzelles molt belles es van aparèixer a un caminant perdut i el van guarir. La Font de les Paitides, prop del nucli de Viladrau, va rebre el nom de la mà del poeta Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), perquè es deia que les paitides guardaven l’aigua d’aquesta font. També prop del mas Illes, en l’alta vall de la Tordera, sota el massís de les Agudes, hi ha la Font de les Nàiades. A la Font de les Encantades de Vilanova del Vallès diuen que hi ha un tresor amagat, una gerra d’or de 80 quilos plena de joies i, així mateix, a la Font de les Encantades, als peus de les Roques Blanques sobre el Ricart, a prop de Ribes de Freser, diuen els vilatans que encara senten cantar les encantades amb una veu blanca i harmoniosa.
