Quan jo era un marrec, recordo rebé els diferents gremis professionals bo i celebrant llurs festes patronals. Ara, de força anys ençà, tot ha anat canviant. La pròpia laïcitat social ho motiva. De cara a posar alguns exemples, els fusters s’encomanaven a sant Josep. Els paletes, a sant Antoni Abat. Els mecànics i metal·lúrgics, a sant Eloi. I –en allò que m’interessa especialment– els periodistes, a sant Francesc de Sales. Quins temps, aquells! Els enyoro moltíssim, amb una emoció continguda.
Avui, el calendari ens marca la festa d’aquest darrer sant. D’acord amb això, em decep força l’oblit absolut que se li professa ara. Encara sort n’hi ha del ferm testimoni de la congregació religiosa dels salesians! Són ells qui mantenen ben viva la seva essència i les arrels del seu missatge. Un gran personatge de finals del segle XVI i principis del XVII. Com a bisbe de Ginebra, s’enfrontà amb els calvinistes a través d’un nodrit i treballat llistat d’articles d’opinió, on certificà un carisma d’escriptor destacat.
L’excés d’informació i les campanyes d’intoxicació ens han convertit en una societat desinformada i alhora desorientada. Les xarxes socials, els mitjans de comunicació del fast food, les fake news i també els grups de pressió mediàtica generen que cada cop hi hagi més convençuda de determinades coses. Que no volen escoltar arguments contraris del què pensen. Arriben a considerar que no els aportarà res. S’immobilitzen.
No cal alarmar-se, però. Tot només ve a ésser com un foc d’encenalls. La propaganda substitueix la informació de qualitat. La tàctica, la ideologia. Fins i tot, hi ha periodistes (homes i dones) que es venen al postor de fer de portantveus i actors d’espots. Pel sol fet de cobrar i sense creure en el nucli del què prediquen. El que passa no és tan transcendent. D’aquí a quatre dies ja no se’n parlarà. Motiu de més –per tant i al meu entendre– perquè tots els qui ens movem per aquests viaranys renovem el nostre compromís vocacional i deontològic amb els lectors que ens segueixen.
Per a cloure la meva reflexió, confesso que, cada dia que passa, aprenc a escriure, escrivint. En aquesta tessitura, procuro no perdre mai de vista la referència de sant Francesc de Sales. Ho faig amarat pel doble prisma del seu estil literari i la fermesa dels valors educacionals que vaig rebre com a antic alumne salesià.
