No recordo que el cinema dominant nord-americà es fixés en algun guió sobre la primera trepitjada a la Lluna. Potser perquè no els passés com Eastwood amb Banderas de nuestros padres, en la qual descobria que la foto dels soldats plantant la bandera en el territori japonès conquerit era falsa, un muntatge. Damien Chazelle va per aquí. Sense ni una mica d’èpica, de valor, de soledat o admiració, s’acosta el protagonista Neil Armstrong amb desinterès, quan segons sembla va estar nou anys preparant-se per a l’esdeveniment.
Això lògicament no va agradar la part més conservadora de la societat ianqui. Estaven satisfets amb les aventures de l’Apolo XIII que no podia escoltar a Houston. El film narra com el futur al·lucinador es va enfrontar al repte per oblidar la mort per càncer de la seva filla petita. Per no entrar en jardins complicats, Chazelle reparteix el seu guió talentós entre la llarga preparació tècnica i física de l’astronauta i la seva irreconciliable vida familiar, camp aquest on Claire Foy treu dos caps a Ryan Gosling. Imatges lunars amb un sol vermell, gairebé al·lucinògenes al que és impossible arribar i com a metàfora del patiment íntim i personal de la família. Sense considerar que la gran petjada va ser un avanç per a la humanitat, les esplèndides però terribles imatges anuncien si és intel·ligent viatjar tan lluny per això. Des de Méliès, cap pel·lícula sobre l’espai havia estat tan convencional.
Entre 1961 i 1969, l’astronauta de la NASA Neil Armstrong es va preparar per a una de les missions més importants de la història de la humanitat: l’arribada de l’home a la Lluna. En aquest temps, Armstrong, la seva família i els seus companys van haver de superar la por davant d’aquest perillós viatge i fer sacrificis per aconseguir la glòria. Al llarg del camí, Janet Armstrong afrontarà juntament amb el seu marit el preu que implica passar a la història i forjaran el vincle que ajuda Neil a tornar a casa.
Encara que en una forma diferent a com ha fet amb els seus dos treballs anteriors, Whiplash i La La Land, el director guanyador de l’Oscar Damien Chazelle torna a reflexionar sobre les conseqüències i els sacrificis que implica l’èxit. En aquesta ocasió, amb un biopic parcial de l’astronauta. Adapta la novel·la de James R. Hansen, explicar els aspectes més ignorats de la història i perillosa missió de l’Apolo XI, no tots, amb especial atenció a l’esfera privada del protagonista, a la seva relació amb els seus companys i el vincle especial amb la seva dona, Janet, així com les motivacions que van portar la tripulació a embarcar-se en una expedició de destí incert.
Després de La La Land, Ryan Gosling torna amb Chazelle per interpretar aquest heroi americà. Completen el repartiment Claire Foy (Una razón para vivir), Pablo Schreiber (El rascacielos), Jason Clarke, Kyle Chandler i Corey Stoll (La gaviota). Si hi van arribar o no, queda en l’espai sideral.
