Un poema (no sé quin) deia més o menys que quan creixem ens creixen les caretes.
Què passaria si quan ens féssim grans diguéssim les coses tal com les pensem? Què passaria si no féssim les coses que toquen perquè toquen? I si mantinguéssim aquella sensació de despreocupació per l’endemà? O ens divertíssim amb allò que se suposa que als grans no els diverteix…
Els nens i nenes de Matilda The Musical, basat en el llibre de Rolald Dahl, tenen la seva pròpia concepció sobre fer-se gran. Tal com canten al musical, fer-se gran vol dir menjar dolços cada dia de camí a la feina, anar a dormir tard cada nit, mirar la tele fins que et quedi el cap quadrat… I ser prou valent per lluitar amb els monstres de sota el llit i per portar totes les coses pesades que tragines dia a dia quan ets gran.
Però també deixen clar que créixer vol dir saber respondre allò que necessites respondre quan ets adult. Són idees que hem extret de la cançó “When I Grow Up”, un dels números clau de l’espectacle:
