A vegades em dic a mi mateixa quants cops haurem de repetir com a humanitat tot aquest procés d’aprenentatge. Tenim una vida, però segons quines cultures creuen que n’és una rere una altra encarnant diferents persones. Suposo que això és perquè no en sabem prou i ens toca repetir curs-vida per ser millors persones en les àrees on fluixegem.
Naixem i creixem si estem de sort, ens reproduïm tot i que no sempre, i tornem al llit de mort. I vinga un altre naixement familiar, vida per endavant amb la sorpresa de com serà i li anirà al nadó, l’etapa adolescent que ens sol confondre amb tots els canvis hormonals i transgeneracionals, la maduresa amb qüestions que ens ajuden a aprofundir o no en certs temes terrenals i/o espirituals, fins arribar a la vellesa on ens hauríem ja d’haver convertit en sàvies persones, tolerants i agraïdes amb la vida.
Però realment no sempre acabem convertint-nos en éssers savis, sinó que busquem tenir la raó i ens pensem que la saviesa és saber-ho tot i ho confonem amb el desenvolupament de la intel·ligència, que no és altra cosa que l’estudi del que se’ns ha explicat de com funciona i hauria de funcionar el món a través dels costums familiars, educació, creences socials i polítiques…
Acabar la vida des d’un silenci i una amplitud de mires tot valorant aquesta festa a la qual som convidats seria probablement un dels actes de saviesa. Havent fet un repàs històric del nostre currículum de vida i adonar-nos que viure ens ha estat grat i que hem gaudit de diversos acompanyaments per fer-ho. I l’agraïment com a premissa del nostre comiat.
Que la soledat i l’aïllament afavoreixen aquestes reflexions n’estic convençuda. Tot i que participar en tots els aspectes del camí amb el nostre caràcter i arribar a moldejar-nos-hi seria fabulós per crear virtut i ser més feliços. Tanmateix aportant als altres tots els fruits recollits del propi benestar al llarg de la nostra vida. Un treball interior important a través d’un dia a dia on l’amor sincer sigui la nostra premissa número u, això seria l’ideal per a mi. I m’agradaria pensar que també per a altres persones.
Brindar per la vida i no haver de tornar a fer girar la roda per no haver sabut treballar prou l’interior podria ser fabulós, oi?
Benvolguts amics i amigues d’aquesta festa que en diem vida, us desitjo sort en aquest recorregut vital i que sigui amb bona salut, alegria i pau així com una gran dosi d’amor i esperança.
Gràcies per ser-hi presents.
