Les errades de Fernández Borbalán a l’Athletic-Barça a San Mamés, sumades a les de Mateu Lahoz al Madrid-Sevilla al Bernabéu, tornen a situar l’arbitratge al punt de mira. Obsessionar-se amb favors arbitrals a l’adversari sol ser una bandera utilitzada per disfressar les pròpies mancances. El Barça, orfe de títols durant anys, havia fet del victimisme una estratègia. L’arribada de Johan Cruyff a la banqueta va ser el primer pas per modificar el discurs. Els èxits esportius han canviat el relat. Els partits es guanyen al camp; l’arbitratge forma part del joc. I qui aixeca el títol sol ser el millor.
No obstant això, que històricament el Madrid ha rebut un cop de mà dels àrbitres no és cap secret. Un dels episodis més esperpèntics va produir-se l’any 1984 a l’eliminatòria dels setzens de final de la Copa de la UEFA contra l’HNK Rijeka, un discret equip de l’antiga Iugoslàvia. El Madrid havia de remuntar un 3 a 1 al Bernabéu. I no hi havia manera. L’àrbitre, el belga Roger Schoeters, se’n va encarregar. Va expulsar fins a tres jugadors croats. I un, Damir Desnica, per perdre temps i protestar… tot i que era mut.
La història, avalada en el seu moment pel periodista José María García, és grotesca. El Rijeka, lluny del nivell de clubs històrics com Hajduk Split o Dinamo de Zagreb, no era ningú a Europa. Havia eliminat amb penes i treballs el Valladolid a l’eliminatòria anterior. Per això, l’emparellament amb el Madrid es presumia un passeig per a l’equip blanc. No va ser així. A l’anada, l’HNK va guanyar 3 a 1. El Madrid, aleshores entrenat per Amancio Amaro tot i que seria substituït per Luis Molowny abans d’esgotar la temporada, necessitava una nit èpica al Bernabéu per capgirar l’eliminatòria. Ho van preparar tot per la remuntada, però no hi havia manera de perforar la porteria rival. Fins que Schoeters va començar a expulsar jugadors i va aplanar el camí del Madrid.
El primer gol blanc, de penal transformat per Juanito, va arribar entrada la segona part quan ja jugava contra deu. L’1 a 0, però, encara classificava al Rijeka. Aleshores, va arribar l’expulsió de Damir Desnica, habilidós extrem esquerre que és sord de naixement. “Em van expulsar per protestar, però això és impossible perquè no puc parlar”, va explicar anys després a ‘As’, amb la col·laboració d’un intèrpret, per rememorar aquell episodi surrealista. Ja amb només nou jugadors al davant, Santillana va fer el 2 a 0 pel Madrid i Valdano, el 3 a 0 definitiu. El col·legiat, abans de xiular el final, encara va tenir temps d’expulsar a un tercer jugador croat. “Un árbitro belga arrolló al Rijeka en el Bernabéu”, va titular ‘El Pais’ l’endemà. Aquell any el Madrid va alçar la UEFA. Va guanyar a la final, a doble partit, al Videoton hongarès.
*A la foto, del diari Marca, l’expulsió de Damir Desnica
