L’inici de la Revolució Industrial a Catalunya va començar amb la màquina de vapor i més tard va prendre importància l’energia hidràulica dels nostres rius (com el Ter), irregulars pel que fa al cabal però ben aprofitats. Com ja hem vist aquestes darreres dues setmanes, en català tenim moltes expressions del camp tèxtil fruit d’una llarga tradició. Avui n’esmentarem algunes més.
Posem fil a l’agulla!, que vol dir “comencem a fer alguna cosa”. Una expressió que agradava molt a la difunta Isabel-Clara Simó era ser de fil de vint, ja que durant molts anys va tenir una columna periodística que prenia aquest nom, De fil de vint. Des d’aquí la volem recordar amb afecte. A propòsit, aquesta expressió té el sentit de “ser de qualitat màxima o excel·lent”, perquè el número 20 correspon a un fil molt prim que només es pot aconseguir si fem les coses molt ben fetes. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.
Si segueixes el fil, és que captes tot el que algú t’explica. I d’un llibre o d’un afer es pot dir que té una trama molt ben ordida: es tracta d’un assumpte molt ben calculat.
Finalment, semblar o ser can seixanta es diu d’un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, i prové del malnom amb què es coneixia una fàbrica de teixits que hi havia al carrer de la Riereta de Barcelona.
