Estònia forma part de les repúbliques bàltiques. Concretament, és la que es troba situada més al nord, entre Letònia, Rússia i el mar Bàltic. El país, tot i que no té una gran extensió, amaga tresors a vegades inesperats. Petits pobles costers, boscos frondosos i majestuosos castells converteixen Estònia en un destí ple d’encant, més a prop de casa del que sembla.
La joia de la corona és Tallinn, capital del país i, per descomptat, també la seva ciutat més emblemàtica. Visitar Tallinn és una experiència semblant al que ha de ser viatjar en el temps fins a l’edat mitjana, on els blocs de pisos es converteixen en cases baixetes, de teulades vermelles i amb tot de carrerons estrets i sinuosos que amb prou feines aconsegueixen separar-les. La muralla, en molt bon estat, envolta el centre de la ciutat, i les torres de vigilància, encara dretes, asseguren els murs i s’alcen amenaçadors a la cerca d’enemics. Una visita obligada, sens dubte, és la imponent torre d’artilleria Kiek in de Kök, de 38 metres d’alçada. La seva construcció data de l’any 1470, i compta amb tres espais diferenciats que es poden combinar o bé visitar per separat. Des de dalt de tot es pot gaudir d’unes bones vistes de la ciutat emmurallada, i si baixeu fins a sota terra, podreu explorar una mica el sistema de túnels subterranis dissenyats per a la defensa de la ciutat (cal visitar-los en companyia d’un guia).
La plaça de la ciutat sol estar plena a vessar de paradetes, i segons el dia, de turistes que venen d’algun creuer i que corren atrafegats per aprofitar les poques hores de terra ferma que tenen. Alguns locals del centre de la ciutat s’han adaptat a l’aparença medieval del seu entorn, i fins i tot han decorat els negocis i elaborat una vestimenta d’acord amb l’ambient, fet que dona a la ciutat un toc encara més màgic, si és possible.
Si voleu veure la ciutat des de la perspectiva de les gavines que veureu voltar sense cap vergonya, mirant d’arreplegar alguna cosa comestible d’un turista despistat, podeu dirigir-vos al mirador de Patkuli, situat a la part sud-oest del casc antic. Juntament amb el mirador de Kohtuotsa, Patkuli és dels millors llocs on poder gaudir de vistes a pràcticament tota la ciutat sense haver de pagar. Si teniu temps, tot baixant podeu fer paradeta a la taverna Fersen, on podreu gaudir de la increïble ambientació medieval i prendre alguna beguda reconfortant si us animeu. Per als qui no en tenen mai prou, sempre hi ha la opció de pujar fins a dalt de tot de la torre de la televisió de Tallinn. No és gratuït, però la diferència d’alçada és considerable.
No només les ciutat són atracció turística a Estònia, aquest país també té molta natura per oferir-nos. El màxim exponent és el parc nacional de Lahemaa, una extensa zona natural coberta de boscos i llacs, que convida a perdre’s una bona estona tot passejant entre l’ombra dels arbres. És un destí relativament poc concorregut per als turistes estrangers, així que també es converteix en un lloc tranquil, ideal per relaxar-se després d’alguns dies de no parar. A Lahemaa hi trobarem una gran quantitat de bosc, interromputs sovint pels set rius que travessen el llac, i per les desenes de pantans que inunden i fertilitzen les terres. A més, el mar també és protagonista dins el parc nacional, i a vegades s’endinsa a la terra i dona lloc a paisatges preciosos per la seva extravagància. Al parc hi trobem més de 120 quilòmetres repartits en 20 rutes de senderisme. A més, també hi ha la possibilitat de visitar alguns assentaments antics, així com antigues mansions senyorials. La fauna també abunda a Lahemaa, tot i que els animals no acostumen a presentar-se sovint als turistes. Tot i així, hi habiten animals tan imponents com els ants, els llops o fins i tot el ossos. També hi trobareu un itinerari fet a mida per a l’observació dels castors. Per als amants de la natura, Estònia també ofereix la possibilitat d’observar els ossos bruns des de dins d’un refugi/amagatall al mig del bosc amb totes les comoditats, on fins i tot t’hi pots quedar a dormir.
Si us agrada l’ambient relaxat, i sou d’aquells que no us sap cap greu passar-vos un parell o tres de dies al mateix lloc, amb la fi d’explorar completament el lloc on us trobeu, teniu parada i fonda pendent a Kuressaare. Es tracta d’una petita ciutat, d’uns 16.000 habitants, que és la capital de l’illa de Saaremaa, a pocs quilòmetres a l’oest de l’Estònia continental. Per accedir a l’illa s’ha de fer amb ferri, i hi ha la possibilitat de portar-hi també el cotxe. Per als qui us agrada pedalar, recórrer els prop de 100 quilòmetres de longitud de l’illa en bicicleta també és una opció.
Una de les atraccions principals que no us podeu perdre si traieu el cap a Kuressaare és la seva fortalesa. Estem parlant de la fortalesa més ben conservada de tot Estònia, que aviat és dit. No us deixeu impressionar encara, perquè el plat fort pel que fa a fortificacions és el castell episcopal, al centre de la ciutat i gairebé tocant a la costa. Després de travessar la imponent porta llevadissa de ferro, accedim a l’interior. A banda de contemplar la bellesa arquitectònica, trobarem diversos elements històrics, gairebé tots pertanyents a l’època de la Segona Guerra Mundial, i alguns animals dissecats com a representació de la fauna del país, de gust discutible. Passejant per les muralles i enfilant-vos a les torres, podreu contemplar la ciutat, i comprovar la situació estratègica del castell, ideal per defensar-se d’un atac des de gairebé qualsevol angle.
Per últim, ens queda un indret molt curiós dins l’illa de Saaremaa que val la pena visitar: el cràter de Kaali. És exactament això, un cràter, però no ha estat provocat per cap erupció volcànica ni moviment tectònic. El seu origen és extraterrestre, ni més ni menys, ja que el va originar l’impacte d’un meteorit, ara ja fa uns 7.500 anys. Diuen els que hi entenen que la potència de l’impacte va resultar ser tan gran com l’impacte de la bomba atòmica d’Hiroshima, i va devastar quilòmetres de bosc a la rodona. El simple fet de contemplar com un petit tros del meteorit va originar un forat de 110 metres de diàmetre, fa pensar una mica en la immensitat de l’univers, i, sobretot, en la insignificança de l’espècie humana. Avui el cràter ja no és tan gran, però és un dels pocs del món que encara es conserva, i, de fet, és el cràter d’impacte més gran que hi ha a tot Europa.
