El període de confinament, i més recentment això que el govern espanyol ha batejat com a permís retribuït recuperable, ha comportat una important reducció de la despesa personal i familiar. Durant aquest temps, els ciutadans no han pogut sortir a sopar, ni anar al teatre, ni comprar roba, ni canviar la decoració de la casa. No han pogut ni tan sols aprofitar els dies festius de la Setmana Santa per treure el cap a la costa o a la muntanya, ni prendre unes canyes al sol a la terrassa del bar del barri. Els diners que s’haurien destinat a aquestes i altres despeses formen part, ara, dels estalvis per als afortunats que no s’han vist afectats per ERTO i han pogut mantenir, aproximadament, els ingressos.
Quants diners representa, tot plegat? La Cambra de Comerç n’ha fet una estimació. Sota la hipòtesi que el període dur del confinament tindrà una durada d’un mes i mig, des del 14 de març fins a l’1 d’abril, l’impacte per a l’economia catalana de tota aquesta despesa que no s’ha fet fins ara ni es farà fins a final de mes és de 5.600 milions d’euros. Les anàlisis sobre el que representa aquesta pila de milions que no s’injectaran en l’economia en sectors com el turisme i l’hostaleria, la moda, la llar o el turisme, ja s’han analitzat des de totes les perspectives i els primers indicadors –empreses que han aturat l’activitat, treballadors afectats per ERTO, autònoms que s’han donat provisionalment de baixa, increment de l’atur registrat, descens de la contractació i tants d’altres– venen a confirmar que el panorama és poc encoratjador.
La Cambra ha fet una projecció de l’estalvi potencial de les famílies arran de la impossibilitat de gastar en béns que es considera que no són bàsics durant l’actual període de confinament. El càlcul parteix de la renda disponible per cada habitant, que és de 18.700 euros cada any o de 1.547 euros al mes. La renda disponible és la que resulta dels ingressos que s’obtenen una vegada deduïts els impostos i la Seguretat Social. D’aquesta renda disponible, un 60% es destina a béns com ara l’habitatge (un 22%), l’alimentació (un 17%), els subministraments (un 8%), l’automoció (un 4%), la sanitat (un 3%) o l’ensenyament (un 1%) i, en percentatges menors, assegurances, serveis financers i jurídics, entre d’altres. Són despeses que, en principi, no han deixat d’afrontar-se en l’etapa de confinament. Això són 938 euros al mes per persona. En canvi, el comerç no alimentari (un 12% de la despesa habitual), els viatges i els hotels (un 9%), la restauració (un 8%) i l’oci i la cultura (un 3%) no s’han pogut fer en aquestes setmanes i això, sumat, representaria 495 euros al mes. De l’equació s’ha descomptat un 8%, que és el que es destina a estalvis: uns 145 euros.
En total, si es parteix que el període de confinament dur és d’un mes i mig, es conclou que cada català haurà deixat de gastar uns 742 euros en aquestes setmanes. Però no tots els catalans estan en la mateixa situació. De fet, la Cambra considera que s’han d’extreure dels càlculs les 100.000 persones que han perdut la feina ja en el mes de març, les prop de 700.000 que estan afectades per ERTO, els 500.000 autònoms i els 200.000 treballadors que es calcula que tenen les empreses que passaran per més dificultats en aquest període de confinament. En total, hi ha uns dos milions de persones que treballen en sectors essencials, o a l’administració. Com que es considera que les rendes d’un afiliat a la Seguretat Social cobreixen les necessitats d’una persona i mitja, la Cambra aplica l’estalvi obtingut, aquells 742 euros esmentats, sobre tres milions de persones. Aproximadament 2.200 milions d’euros que estan als comptes d’estalvis de persones que no han perdut ingressos durant aquesta crisi.
La Cambra convida a destinar aquests diners no gastats a contribuir a la recuperació econòmica un cop passada la crisi del coronavirus. La invitació a les famílies que no veuen en perill les perspectives laborals és ben explícita: que facin un consum extra en els mesos posteriors al confinament per permetre als negocis afectats recuperar més ràpidament la normalitat i evitar haver de tancar. Es pretén que en surtin beneficiats sectors com la restauració, el turisme, l’oci, la cultura, el comerç minorista –roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari…–, els primers que van haver de tancar i, probablement, els últims que recuperaran la normalitat. Són, a més, sectors en els quals la proximitat és un component diferenciador, de manera que l’impacte sobre el PIB català seria força perceptible. Es considera que 2.200 milions venen a ser un 0,9% del PIB català, que no és poca cosa. A més, són sectors intensius en força de treball, aspecte que també contribuiria a pal·liar l’efecte de la crisi sobre l’ocupació.
És una invitació interessant de la Cambra de Comerç, però s’ha de tenir present que en períodes de crisi, la taxa d’estalvis habitual tendeix a incrementar-se i potser els diners que es reinjectarien a l’economia són menys dels que recull l’estudi. En la passada crisi financera, la taxa d’estalvis es va incrementar del 8% al 18%. Però, a hores d’ara, s’estan creant les condicions perquè gastar es converteixi en un inesperat acte patriòtic.
