La dièresi té dues funcions: indica que cal pronunciar la ‘u’ (aigüera, pingüí) i marca, també, que no hi ha diftong (raïm, peüc).
En alguns casos la gramàtica ens diu que hem d’estalviar la dièresi: si el mot acaba en –ista, -isme (egoisme, altruista); mots compostos, en què hi ha dues vocals contigües (coincidir, antiincendis); les formes d’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs acabats en vocal + -ir (agrair, agraint, agrairia, agrairé).
Amb la nova gramàtica també ens estalviem la dièresi dels cultismes acabats en –al: coital, col•loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical…
