Una cadena de botigues de venda de videojocs, un grup de membres d’un fòrum d’internet i un conjunt d’inversors de borsa han estat els protagonistes d’una de les primeres històries financeres d’aquest 2021. I són símbols també que, com cantava fa una pila d’anys el poeta Bob Dylan, els temps estan canviant.
GameStop és el protagonista involuntari d’aquesta història que molts estan qualificant com una reedició, versió segle XXI, de la lluita bíblica del pastor David contra el gegant Goliat. Aquesta cadena de botigues nord-americana es dedica a la venda de videojocs en un format, el presencial, que està de capa caiguda amb l’eclosió dels jocs on line. Tan de capa caiguda que els savis de Wall Street consideraven que aniria perdent valor amb el pas del temps. Carn de les anomenades operacions borsàries a curt.
Què són les operacions a curt? Els manuals de borsa explicaran que l’operativa habitual a borsa és comprar accions d’una empresa amb l’expectativa que la seva evolució serà positiva, guanyarà diners i, en conseqüència, tindrà més valor. El preu de les accions pujarà i, aquella primera inversió haurà guanyat valor i serà el moment de vendre. Però hi ha operatives de borsa que fan el contrari. També es poden guanyar diners si la inversió perd valor i en això estan especialitzats els inversors que operen a curt. Per entendre la lògica, i simplificant al màxim el context, es pot imaginar un llest que, en un dia de platja, li diu a un amic que li doni dos euros per anar al xiringuito i portar-li una cervesa. L’amic, que ahir va comprar la cervesa a aquest preu, li dona els dos euros, però passa que aquell dia està poc animat i el xiringuito està fent ofertes i ven les cerveses a euro i mig. L’amic llest compra la cervesa i s’ha embutxacat el mig euro de diferència. Ha operat a curt.
A la borsa passa una cosa similar. Els operadors no tenen les accions a la mà, però demanen al seu gestor que els cedeixi temporalment valors d’una determinada empresa que l’inversor pensa que perdrà valor. Les ven immediatament i espera que baixin prou per llavors recomprar-les i tornar-les al primer propietari. Ha venut car i ha comprat barat. La lògica de la borsa capgirada.
Era així com estaven operant alguns inversors amb GameStop. Davant l’expectativa que aquesta empresa perdria valor perquè la seva activitat estava quedant obsoleta, aquests inversors van especular amb les accions amb l’expectativa que la reducció de preu els permetria comprar més barat que el preu vigent quan van vendre. És aquí on apareixen els membres d’aquesta mena de Foro Coches il·lustrat que és el fòrum WallStreetBets. Els petits inversors que formen part d’aquest fòrum van coordinar una compra massiva d’accions que es va traduir en un augment de preu. Els inversors a curt van caure en el neguit i van intentar recomprar accions abans que la ferida es fes més gran, però això no feia més que contribuir a incrementar el valor de l’empresa. Les accions de GameStop, que a principi d’any cotitzaven a 17 dòlars, es van enfilar fins als 347 dòlars el 27 de gener. Els membres del fòrum que haguessin participat en les primeres fases de l’operació contra els especuladors (que, per cert no és nova i té un nom short squeeze de traducció complicada però que es podria dir ‘liquidació del curt’), si van vendre mentre les accions pujaven van treure molts diners.
I, com a mínim, van posar molt nerviosos alguns fons d’inversió molt importants que van acabar tallant les posicions i perdent-hi bous i esquelles. La situació va ser tan extrema que fins i tot les autoritats reguladores dels Estats Units han obert investigacions per si es pot atribuir algun fet delictiu. Les accions de GameStop van emprendre dies després una baixada, i aquest dilluns cotitzaven a 60 dòlars. Cal no oblidar que les accions d’aquesta cadena van pujar amb independència del negoci de la mateixa cadena. GameStop tenia uns resultats tan bons –o tan dolents– quan les accions valien 17 euros com quan en valien 347.
Aquesta és, a grans trets, la història. I, com tota història, dona per extreure’n força lliçons. La primera és que, de vegades, l’acció coordinada de molts actors considerats febles –en aquest cas petits inversors– pot arribar a doblegar el poderosos institucionalitzats. Almenys, els poden arribar a posar neguitosos. La segona és que prendre accions arriscades pot comportar grans beneficis, però també pot portar a fracassos (per això són arriscades) i que seria desitjable que qui estava arriscant no demani canvis de les regles del joc quan la partida no els resulta beneficiosa. Les operacions a curt estan tolerades, però algunes autoritats reguladores no han dubtat a posar-hi vedat quan contribueixen a alterar la normalitat del mercat. La tercera és que quan aquests febles es veuen forts poden cometre errades. Portats per l’avarícia de la victòria, van intentar fer moviments similars amb empreses com Blackberry o Nokia, amb un èxit molt menor. Sigui com sigui, s’ha pogut veure que els petits inversors també poden tenir influència en un mercat que fins ara semblava dominat per aquests gegants institucionalitzats. Està per veure si aquests últims han après la seva part de la lliçó i canvien les dinàmiques inversores arran d’aquest succés.
Més lliçons. La quarta és el poder que estan prenent les xarxes socials, així per causes nobles com la lluita contra el canvi climàtic, com per les detestables, com la presa del Capitoli. Les finances no són una excepció en aquest poder. En el cas de GameStop cadascú és lliure de determinar si la causa és noble o detestable. Una cinquena (i de moment última) lliçó, aquesta prou recollida al refranyer: tot el que puja baixa i, de vegades, una retirada a temps és una victòria. Ho saben prou alguns inversors en aquesta operació d’agit-pop en ple 2021. Si van retirar els diners abans de la davallada, hauran fet algun caleró. Si no, hauran tingut una bona trompada. De vegades, trolejar té tants riscos com invertir a curt.
