Aquest 2017 ha fet 100 anys que va néixer Carson McCullers, una autora nord-americana de qui L’Altra Editorial està publicant les obres. També aquest 2017, al setembre, farà 50 anys de la seva mort. I és que McCullers va néixer l’any 1917 i va morir el 1967. Faig aquesta introducció perquè precisament per aquesta efemèride l’editorial traurà aquest any dos llibres més d’aquesta autora i perquè és una autora desconeguda i, segurament per això, sorprenent i més per l’època en què va viure.
La balada del cafè trist és la història d’un triangle amorós que té com a punt de trobada un cafè d’un poble del sud dels Estats Units. Però no és un triangle amorós predictible, tot el contrari. Els personatges que descriu McCullers semblen extrets d’un altre món però són d’aquest. O d’aquell. El triangle és entre una dona forta i dominadora a l’inici, el seu exmarit i un cosí geperut que arriba per sorpresa i que xucla d’alguna manera aquesta força que mostrava la dona, l’Amèlia. McCullers utilitza els elements fantàstics per explicar una història que es mou entre la faula i la realitat i que diu molt del seu món interior.
El títol, La balada del cafè trist, no podria ser més explícit, perquè realment el lector pot sentir aquesta tristesa. Sense amargar-se, com anar entomant les coses tal com venen. Aquesta manera de fer potser té a veure amb el fet que l’autora que va conviure amb diverses malalties des de molt jove va intentar suïcidar-se, el seu marit ho va fer, i va morir amb només 51 anys.
Aquesta mateixa manera de fer es troba en els altres sis contes amb què compta el llibre. Contes curts i alguns com Wunderkind, on explica la història d’una nena amb un do especial per la música que s’adona que mai aconseguirà ser una gran pianista, que McCullers va escriure amb només 17 anys. Es nota que l’autora tenia un talent que la posen al nivell dels grans escriptors nord-americans especialment perquè sap tractar temes com l’amor, la malenconia, la sensibilitat, sense caure en cap mena de ridícul. A més, té un domini impecable del ritme i la construcció narrativa.
És un llibre i diria, a l’espera de les traduccions d’altres llibres seus al català, una autora que no deixarà indiferent ningú. En va publicar cinc en total, i de quatre se’n van fer adaptacions cinematogràfiques.
