Anar amb cotxe per Escòcia només té una peculiaritat. Com al Regne Unit, es condueix per l’esquerra i això, si no s’ha fet mai, pot fer impressió. Per la resta, un viatge amb cotxe és molt recomanable. Escòcia ofereix rutes per la costa, l’illa de Skye on hi ha molts racons per descobrir o la ciutat d’Edimburg, que si s’hi va a l’estiu ofereix un festival de teatre molt interessant. S’hi poden veure castells, paisatges i natura viva però, això sí, cal portar sempre roba d’abric i paraigua.
Sortint d’Edimburg cap a l’Oest, el següent punt de la nostra ruta és el poble costaner d’Oban, que es troba a uns 200km de la capital. Es tracta d’una de les zones més boniques d’Escòcia, tant per les increïbles vistes com per les pròpies construccions del poblet. És una zona poc habitada i molt tranquil·la, ideal per passar un parell de dies relaxats i gaudint de la natura. Pel que fa a arquitectura, un dels edificis més destacats d’Oban és la torre de McCaig, que ve a ser una construcció semblant a un amfiteatre romà. Si fas l’esforç d’arribar fins a dalt de tot del turó on hi ha la torre, podràs gaudir de les millors vistes sobre el poble i la costa escocesa, una excursió que sens dubte val la pena fer. L’altre edifici destacat és el castell de Dunollie, que tot i estar en ruïnes continua sent un edifici icònic de la història escocesa, ja que va ser la llar dels reis escocesos durant un temps. També val la pena treure el cap a la destil·laria de whisky d’Oban, que és just a sota del turó que puja a la torre McCaig. Si feu la visita guiada podreu veure com s’elabora l’apreciat whisky escocès, i podreu fer un tast per apreciar les diferències entre els tipus de licor que s’hi fabriquen. Per últim, també és una bona idea organitzar una excursió a alguna de les illes que trobarem davant del poble, ideals per fer senderisme.
Si agafem el cotxe i tirem una mica més amunt, concretament uns 230km, arribarem a un dels destins imprescindibles en qualsevol viatge a Escòcia: l’illa de Skye. Aquesta illa ens ofereix molts racons per descobrir, i una bona idea és començar per la seva muntanya més alta, situada a uns 20 minuts de la ciutat de Portree. Si us agrada caminar la visita valdrà la pena, i la recompensa que us oferiran les vistes un cop a dalt segur que no us faran penedir de la pujada. A 10 minuts en cotxe, hi trobareu els penya segats de Kilt Rock, sens dubte una parada que està bé fer, per contemplar la impressionant paret de pedra, que fa de tobogan al saltant d’aigua que hi baixa. Un altre lloc força interessant, situat a tocar del llac que porta el mateix nom, és el castell Dunvegan. Es tracta d’un dels castells més ben conservats del país, i això és, més que res, perquè encara hi viu gent. De fet, també és el castell habitat més antic del país. Si fem la visita podrem veure tant l’interior com els jardins, i també algunes relíquies del clan MacLeod, que hi viu des que el castell va ser construït, ja fa uns quants dies. Per acabar, una altra de les caminades que val la pena fer a l’illa de Skye és la que et porta fins a les Fairy Pools. Es tracta d’un conjunt de cascades i piscines naturals, d’aigües cristal·lines que, segons l’hora del dia i com hi incideix la llum del sol, canvien de tonalitat. La caminada completa és força llarga per a qui no hi està acostumat (2,4km), però el lloc és espectacular.
Ha arribat el moment d’anar a visitar un dels llocs més famosos del país, no pels seus paisatges ni les seves vistes, sinó pel monstre que diu la llegenda que hi habita. Estem parlant del llac Ness. L’accés al llac no és fàcil, i un dels punts més recomanables per fer-ho és arribar fins a la ciutat d’Inverness, que en gaèlic significa ‘la boca del Ness’. La ciutat es visita més que res perquè és la porta d’entrada al conegut llac, però també té el seu encant. Una passejada per Church Street i Academy Street farà que acabis amb unes quantes bosses de records. Si encara no en tens prou, també pots donar una ullada al castell d’Inverness. L’atracció principal, però, és el llac Ness, i la llegenda sobre el seu monstre, que alguns afirmen convençuts que existeix, i que s’anomena Nessie. De fet, la primera vegada que apareix documentat el monstre data del segle VI, al llibre Vida de sant Columba. Segons explica el text, sant Columba passejava pel llac quan va veure que enterraven un home que havia estat mossegat per una criatura monstruosa que hi vivia. Encara amb el sant a passeig, la criatura va aparèixer de nou per devorar un home que estava nedant. Columba ho va veure, li va fer la senyal de la creu al monstre i li va ordenar que fes mitja volta. El monstre va fer cas a l’acte, i sense fer soroll es va perdre novament en les fosques aigües del llac Ness. Des de llavors hi ha hagut altres benaventurats que afirmen haver vist en Nessie, però mai se n’ha pogut demostrar l’existència. Existeixen algunes suposades proves fotogràfiques, però a dia d’avui s’ha comprovat que totes es tractaven de muntatges o bé de malentesos que donaven joc a la imaginació. Si dubtes de la seva existència, el millor que pots fer és anar al llac a veure si esteu de sort.
Però en Nessie no és l’únic animal d’Escòcia, i, de fet, és un molt bon lloc per a la observació d’ocells marins. Hi ha diversos punts del país on hi ha colònies molt nombroses d’aus marines, i algunes d’elles es deixen veure de ben a prop. El primer el trobem pràcticament al punt més al nord de tot, a prop de la població de Dunnet. Si passeges pels cingles de la reserva natural, vigilant de no caure per anar bé, podràs veure fulmars. Són uns parents dels albatros, que estan adaptats a beure aigua del mar. En treuen la sal i l’expulsen per dos petits tubs que tenen a sobre el bec. Si voleu veure frarets, coneguts per el seu bec multicolor i els seus ulls que semblen de pallasso, els millors llocs per veure’n són l’illa de May i les illes Farne, a prop d’Edimburg. A més de frarets, hi trobareu altres aus marines com somorgollaires, gavots, gavinetes de tres dits, corbs marins emplomallats i èiders (una mena d’ànecs marins). Com a curiositat, el plumó que utilitzen per posar al niu i mantenir els ous calents, històricament es recollia i es feia servir per fer els coneguts matalassos de plomes. Per acabar, Escòcia compta amb la colònia de mascarells més gran del món, i es troba a l’illa de Bass Rock, a tocar de North Berwick. Els mascarells es passen la vida al mar, i només toquen terra per criar. A Bass Rock hi crien prop de 150.000 exemplars, tants, que fins i el nom científic de l’espècie fa referència a aquesta localització: Morus bassanus.
Les recomanacions
L’accent escocès és força especial, i moltes vegades pot resultar difícil d’entendre. Perquè us en feu una idea, és com el castellà que es parla a Andalusia.
Tingueu en compte a l’hora de llogar un cotxe que us trobeu al Regne Unit, i, per tant, es condueix per l’esquerra. La moneda oficial del Regne Unit és la lliura esterlina. Un euro equival a 0,9GBP, aproximadament.
El clima a Escòcia no sol ser gaire benèvol. És important portar roba d’abric, i impermeables i paraigües per la pluja. El transport més recomanable per moure’s a Escòcia és el cotxe privat, ja que el transport públic no arriba a tot arreu on ens interessa anar.
Si voleu anar a l’illa de Bass Rock, heu de tenir en compte que cal reservar el ferri amb molta antelació. Només hi ha un vaixell al dia que porti turistes, i la demanda és alta.
