Marc Vernis Trio neix a l’any 2017 a Vic amb la idea de crear un espai musical propi amb una formació de trio: contrabaix, bateria i piano. Aquest divendres a l’Atlàntida de Vic es presenta el seu segon treball discogràfic ‘Cares’.
‘Cares’ acaba de sortir de l’ou.
Sí, de fet es va gravar ara ja fa un any. Ha set llarg perquè hi ha hagut certs inconvenients, hem hagut de fer una pausa i s’ha allargat una mica. En principi ho vam gravar fa un any a la Jazz Cava en directe.
Ja ho diuen que el que és bo es fa esperar.
Exacte. Ho vam gravar fa un any, ja que la idea era fer un concert en directe.
Tant en el disc com en el directe la música és tal com raja no?
Exacte, el que passa és que serà diferent segurament perquè hi ha molta improvisació, però serà molt bonic. La idea era gravar-ho en directe, aprofitar l’espai natural que és la Jazz cava, el caliu, el so… Em feia molta il·lusió fer la gravació allà en directe i va ser molt especial. Ara estem molt contents de poder estar a l’Atlàntida presentant el disc.
La portada del disc és una obra d’art del teu pare.
Sí, és un quadre. De fet, és un quadre que tinc a casa. Que tot i que en el CD es vegi petit realment deu fer uns dos o tres metres.
Hi cap a casa teva?
Hi cap darrere del piano. Quasi tots els treballs que he fet, les portades les hi encarrego a ell.
El primer disc com a Marc Vernis Trio es diu ’42º20’2N-3º12E’ On et porta aquesta localització?
Cap al Cap de Creus. Tot aquest disc està dedicat a aquella zona. És un disc paisatgístic. Aquest no té res a veure.
‘Cares’ és totalment diferent.
Totalment, un és abans de la pandèmia i l’altre és postpandèmia. Són coses ben diferents. ‘Cares’ hi ha les diferents cares de cadascú a través de la música i jo he tocat molts estils, afro, jazz, swing… Aquí apareixen totes aquestes cares meves.
El Franco Molinari t’acompanya al contrabaix. Com el vas conèixer?
Aquí a Vic. Tenim sort d’haver-nos trobat. En Franco treballa aquí al Conservatori, jo també i ens trobem per allà, som companys i amics bàsicament. La base d’aquest trio és la gent. Som els tres que el formem part.
I també hi ha en Joan Carles Aguerri a la bateria.
Amb ell ja ens coneixem de molt més enrere. En Joan Carles el vaig conèixer tocant Jazz l’estripador i abans que entrés en Toni Pagès vam fer com un càsting de bateristes i es va presentar en Joan Carles. El vam triar, però després es va fer enrere perquè vivia a Ribes i no podia assumir el grau de compromís que reclamava el projecte. En Toni Pagès sí que s’hi va posar i vam fer la vida del grup amb en Toni. Ens coneixem d’aquella època i llavors va ser el baterista de la Big Band de la Jazz Cava durant els cinc anys que jo la vaig portar, ell i en David Vinyoles eren dos bateristes. En Joan Carles també treballa al Conservatori, i per això ens és fàcil assajar.
El 2017 quan vas decidir muntar el trio, ja tenies clar que seria amb ells?
Sí, de fet ja havia fet coses amb en Franco i amb en Joan Carles, és a dir ja s’havia donat una mica. Jo tenia aquestes músiques, vam quedar un dia i vam agafar una rutina de trobar-nos. Com que som molt amics, ens estimem molt i compartim aquesta cosa que ens agrada i de fet és una excusa per trobar-nos a tocar, assajar…
I des del 2017 amb aquesta excusa aneu fent.
Amb molta tranquil·litat.
Urgències poques, no?
Aquest és un projecte que sempre hem tingut molt clar que no ens ha de suposar cap estrés. Ha de ser un espai de respirar. Tots anem molt embolicats i fem moltes coses.
Per què el format trio i a més sense vents?
Perquè és una formació que m’agrada, el que passa és que he tardat una mica a muntar el trio, primer per inseguretats, ja que és un gran repte. Però hi ha una època de la vida que les coses et preocupen, ara he perdut la vergonya. És un timbre que m’agrada el trio, és una formació estàndard. Et permet tenir molt espai de llibertat, perquè com més ets més d’acord t’has de posar, és una formació clàssica, m’agrada.
Al concert de l’Atlàntida hi sonarà tot ‘Cares’?
Tot sencer.
La primera de les peces que sona el disc és ‘Compostatge’, no vau reciclar res perquè és en directe.
És que és la gràcia, a vegades et penses que t’has equivocat en alguna cosa, però després l’error es transforma en bellesa.
A vegades per a tu és un error però pel públic no.
Exacte, i menys amb aquest tipus de música que ja és el que dèiem abans, tenim molts espais de llibertat.
A moltes peces, però hi ha un nexe comú. D’on neixen les melodies?
Jo invento de diferents maneres. A ‘Cares’ depèn del tema, jo penso molt en harmonies, amb colors. Tot el disc té un color pensat. El primer té un nexe amb l’harmonia i el color. Aquest és una mica més dur i més variat. Jo componc de dues maneres, a vegades vas pel carrer cantant una melodia i em quedo amb la melodia, a vegades exercito amb la melodia, però sense fer-ho amb el piano, també ho faig però a través del piano. Tocant a vegades et surten idees, si ho fas amb un instrument, però és més pianístic. Ho faig de totes les formes. Cada peça neix d’una manera diferent.
Divendres hi haurà piano de cua?
A l’Atlàntida, evidentment. Tot i això, vaig tocar amb un teclat a la Biblioteca Pilarin Bayés.
A la Biblioteca es podria dir que va regravar el disc?
Sí, vam gravar allà. L’espai és molt bo i tenim tots els temes gravats allà, i per això vam anar amb el piano elèctric.
Els temes del nou disc sonaran pel mateix ordre que hi ha el disc?
No, l’ordre encara l’estic pensant.
Sonaran peces del primer disc? Hi haurà alguna col·laboració?
Sempre he presentat les coses amb col·laboracions, aquest cop és trio. Ho vam pensar molt, però teníem ganes de tocar el que hem gravat. No hi haurà convidats. Tocarem un parell de temes del primer disc i en principi serà això.
El dissabte ja l’anireu a presentar a Vilafranca del Penedès.
Exacte, al club de jazz de Vilafranca. Amb moltes ganes també, hi havíem d’anar al novembre, però com que vam estar parats tres mesos es va posposar i ha coincidit divendres i dissabte, ens queda un cap de setmana molt bonic.
La voluntat és anar-ho presentant per Catalunya no?
És complicat, però pels espais que hi ha. Això és un problema. Però estem contents.
On més sonarà ‘Cares’?
Intentarem sonar a com més lloc millor. Ara mateix no tenim res tancat, no obstant això, estem pendents de la Jazz Cava a Terrassa. Intentarem tocar als espais naturals del Jazz. Està complicat, però és una cosa bona perquè vol dir que hi ha molta oferta. Esperem estar a tots els racons possibles.
Heu tardat sis anys per treure el segon disc, això vol dir que en tardareu sis més pel tercer?
No ho sé, ja es veurà. Si no hi ha cap pandèmia pel mig potser. No ens marquem dates.
En cap cas, però us plantegeu plegar no?
El que sí que et puc dir és que en aquest disc s’han quedat a fora quatre o cinc temes fora perquè no volíem fer una cosa llarga però estant allà. Estem creatius ara.
Hi ha material de sobres pel tercer disc.
I tant i m’agradaria fer-ho en directe, fer el format aquest directe amb gent. De fet, aquest concert és el record d’un dia, aquell dia va passar això i això és el que hi ha el disc. Aquest hem tardat bastant perquè hi ha hagut la pandèmia, jo he tingut problemes de salut, he hagut d’anar més tranquil i ens ho hem agafat així.
Per tant, el tercer disc arribarà segur?
Sí, això segur. És una joia que tenim aquest trio i ho tenim molt clar els tres. Potser deu fer deu anys que ens anem trobant. La qüestió és mantenir-ho, seguir i gaudir.
