Els humans estem fets per ser tocats. Els nostres cossos estan dissenyats per respondre al tacte i no només per sentir l’entorn que ens envolta. Aleshores, què passa quan no rebem això?
El tacte és una cosa que associem amb la proximitat emocional, i associem la seva absència amb la distància emocional.
Respondre emocionalment i socialment al tacte és biològicament fonamental per a nosaltres.
Hi ha alguna cosa que se sent molt distant i freda per no tenir cap tipus d’opció per a una abraçada, ni una encaixada de mans i això pot deixar cicatrius duradores.
Les abraçades, la forma de contacte que probablement tots trobem més a faltar, són particularment importants i emocionalment nutritives.
En el cas de la impossibilitat de contacte i si pots veure algú en persona, estigues completament present, fins i tot si no pots tocar.
Què podem emfatitzar al seu lloc? Potser podríem ser millors a mirar-nos als ulls, si tenim reunions físiques. Tocar una persona és una manera de dir “et veig, reconec la teva existència”.
No tingueu por de tenir converses més profundes i significatives en què realment escolteu, especialment si sabeu que algú pot estar aïllat o sol.
Sembla que hauríem de parlar durant almenys 15 a 20 minuts perquè sigui una conversa significativa. Realment, ens hem de connectar.
És molt important practicar mindfulness o atenció plena en parlar i escoltar.
Ara i en situacions no tan sols rutinàries, com quedar amb algú, recordar una cita, etc., pot ser de gran utilitat utilitzar la tecnologia, però suplir la comunicació de cor a cor per intentar alleujar el patiment, amb la tecnologia, no funciona.
Ho tenim tot pel que fa a tecnologia, però no és del tot segur que hàgim millorat la manera com ens comuniquem.
Podem tenir la creença que tenir un telèfon mòbil i totes les seves aplicacions ens ajuda a comunicar-nos, però, si el contingut del nostre discurs no és autèntic, el fet d’enviar missatges i fins i tot parlar a través del mòbil no vol dir que ens comuniquem amb aquesta persona.
Confiem massa en les tecnologies de la comunicació. I realment darrere d’aquests instruments hi ha la nostra ment i el nostre cor?
Recordant Thich Nhat Hanh, mort el 22 de gener de 2022, perquè la comunicació sigui efectiva i real hi ha d’haver escolta profunda i parla bondadosa. En segons quines situacions, com podem escoltar profundament una altra persona, enviant-li un missatge?
Davant les dificultats que tenim en voler conversar enmig de la dificultat i el dolor, esta la nostra pròpia por i vulnerabilitat de no saber què dir, i solucionem la papereta, com a molt, enviant un missatge.
I com a intenció de millora pot ser interessant proposar-nos: mantenir el propòsit d’escoltar profundament des de el nostre cor i ment.
Estic escoltant l’altra persona amb el propòsit de donar-li l’oportunitat de patir menys.
I practicar en aquesta conversa difícil que ens fa por tenir els sis mantres de la comunicació bondadosa:
