Intimista, minimalista, recollit, autèntic, amb aquests objectius és com es defineix ‘La font gelada’. Els comparteixes?
Sí, és un disc que va ser fet en una habitació de casa meva. Quan estava fent el disc provava de recollir aquesta essència o sentiments senzills i molt honestos. Mirava de donar-li aquests elements a la música, i que a la vegada són difícils de plasmar. Tens la intuïció que vols anar cap a un lloc, però quan publiques els treballs i reps feedbacks, veus sí has aconseguit el que tenies previst en l’inici.
La rebuda del disc és positiva.
Sí, els feedbacks sempre els concebo de forma positiva. Encara que siguin bons els comentaris, l’entorn a vegades no encaixa amb el sentiment intern que té la persona cap al treball, perquè consideres que aquest treball no és prou bo o té defectes. En aquest cas, estic molt content amb la publicació del disc, ha set un procés terapèutic, tot i que no m’agradi referir-m’hi amb aquests termes, però recollir aquestes sensacions en el disc té un punt positiu per un mateix.
L’arribada de les cançons al públic fa respecte?
No. Fa respecte quan comences a fer un treball i fas les primeres cançons. En aquell moment prens decisions de cap a on anirà el projecte, i és aquí on pot sortir el neguit o una inseguretat. En aquest cas, com el feia sol i no tenia els altres dos components de la Iaia, va ser el moment més delicat del procés, però m’agrada i estic còmode amb el projecte, i per això no ho he viscut com una cosa que em posés amb perill.
La primera presa va ser a Vic amb el Mercat de Música Viva. Com va anar aquest concert a l’Atlàntida?
Va anar bé i va ser molt curiós, perquè el vam fer amb uns auriculars que t’aïllen del públic i generes una certa bombolla. En el directe vaig pensar que estàvem fent una gravació en un estudi. Teníem vuit micròfons a l’escenari, que són molt pocs per un quartet. És veritat que hi havia el públic, però és com si haguessin assistit a un enregistrament. Vaig plantejar el concert com si fos una gravació i abans de sortir els hi vaig dir. Si ens equivocàvem podíem recular i també calia afinar les guitarres abans de cada cançó perquè són molt importants que estiguin bé, a més de desprendre’ns de la qüestió de més performance. Vam anar a tocar les cançons i ens va sortir tot el que havíem estat assajant.
És una particularitat dels discs la forma d’enregistrament.
Sí, és una manera de gravar discs que es feia quan no hi havia ordinadors i les gravacions no es podien fragmentar tant. En aquest cas vam fer una gravació amb una cinta i el concepte del disc era que les cançons estiguessin enregistrades en directe per en Jordi Matas i jo. Cadascú feia la seva guitarra, i a més jo cantava. Les tomes del disc són enregistrades senceres de dalt a baix cada peça, després es va enregistrar baix i bateria. Té una essència d’estar tocat en directe i buscar el feeling que tens quan toques amb gent al davant, que vulguis o no, equilibres amb els sons que l’altre et va fent i tu li proposes. És una música més viva. Això m’interessava i buscàvem que els oients tinguessin la sensació de concert en directe.
Teniu més concerts de preestrena. La intenció és estrenar gira de cara a l’any vinent?
Sí, la gira arrancarà el 2023. Per preparar el concert de Música Viva vam fer uns assajos al teatre de Sant Hipòlit de Voltregà, i ja que ens van fer el favor per cedir-nos el teatre, hi vam anar a fer un concert. També vam anar a Castelló a una fira que es fa a València i que serveix per donar-nos visibilitat. El 2023 arranca la gira de ‘La font gelada’ amb el concert que tenim anunciat del Festival Neu!, el 27 de gener, però nosaltres encara tenim les nostres dates de concert per publicar.
Quan i per què decideixes arrancar aquesta aventura en solitari?
Va ser quan vam acabar la gira de l’últim disc de la Iaia i em va venir de gust. També hi va haver moviments vitals entre els membres del grup, jo tenia molta disponibilitat per fer música i em vaig veure, de sobte, fent música a casa i portant-la fins al final en solitari. Vaig començar a ajuntar peces i veure que allò tenia una entitat diferent, però no tenia clar si estava escrivint com a la Iaia o com a Ernest Crusats. Va tenir sentit desmarcar-me de la Iaia i anar sota el meu nom, i estic investigant per què no vaig aprofitar la marca, però vaig trobar més coherent i em va venir de gust anar amb el meu nom.
La natura és la gran protagonista de les lletres de les cançons. Alguns títols ja donen pistes, això ha vingut així o hi ha una voluntat d’expressar-te a través de simbolisme i natura?
Vaig arribar-hi involuntàriament. Volia que fos un disc senzill de guitarra i veu i capturar unes certes essències, que a vegades penses que estan presents a la música. En aquest procés de recerca de sentit en la música que faig, em vaig adonar que escrivia molt sobre referències de natura i elements que estava citant. Tenia sentit per mi, moure’m en aquest univers i vaig acabar de dirigir les peces dins d’aquest espai, perquè conceptualment estiguessin totes juntes. El que em costa més és intentar entendre perquè hi ha aquesta necessitat de recuperar aquest imaginari i fer-ho amb guitarres orgàniques i tot ben acústic, bosc, fulles i apartat del món tecnològic. Segurament hi ha un interès artístic i creatiu que m’ha portat cap aquest moviment.
El videoclip ‘Porta oberta’ té totes aquestes reminiscències artístiques. És un videoclip que s’ha fet amb l’Alba Prado i l’Olga Capdevila.
És una peça pintada amb oli, hi ha 12 fotogrames per segon. No van fer servir llum artificial i estar feta amb llum del sol que entrava a l’estudi. Coneixien bé el disc perquè havíem fet una escolta i estaven molt ben ubicades amb tot l’imaginari del treball. Té elements que em semblen interessants, i sembla un disc que té molta lluminositat i un rerefons molt positiu. Això, el videoclip ho ha recollit molt bé.
Té a veure la pandèmia amb què explica el disc?
És un disc que va començar abans de la pandèmia, però va viure l’època pandèmica. M’agrada pensar que d’alguna manera, el moment que estàvem vivint, va condicionar una mica l’elaboració del treball. És un disc molt tranquil, que em recorda com vaig viure el temps de confinament. Em va permetre dedicar-me més temps a les lletres, i en aquells dies, em vaig refugiar molt a la natura.
La Iaia no s’ha dissolt, però no està en actiu. Per què no hi voleu posar el punt final?
És un projecte que està inactiu, però mai m’ha semblat que fos necessari haver de dir que era un projecte que s’havia acabat. Potser perquè és una època de la meva vida que em costa realment posar-hi punt final, i per això m’hi resisteixo, però també perquè qui sap si en algun moment ens ve de gust tornar-nos a trobar per fer música junts.
Tot i així, amb en Jordi Torrents comparteixes directes en aquest nou treball.
Sí, en els directes tenim el Mal Boada, àlies Esperit, en Guillem Plana i en Jordi Torrents, amb qui havia compartit molts anys.
