Com es generen els malentesos?
En general podríem afirmar que els malentesos venen de diferents comprensions i interpretacions d’un mateix fet per dues persones o més.
I aquestes diferents maneres de comprendre i interpretar venen de com hem anat creant amb els anys la nostra forma subjectiva de comprendre el que passa al nostre voltant, fundada en les creences que hem anat interioritzant (“cal desconfiar de les persones” o “si un no en vol dos no es barallen”, per exemple) i els valors sobre els quals hem anat desenvolupant les nostres estratègies vitals (el més important és el “respecte per l’altre” o el més important és “l’autoestima i fer-se valorar”).
Imaginem que el nostre fill o filla s’ha barallat amb un company o una companya de classe.
És molt probable que la visió de la discussió de cada noi, dels pares de cadascun dels nois, la visió del professor o professora i la visió del director o directora del centre educatiu siguin diferents.
Els nois o noies que han discutit hauran observat la conducta de l’altre, els rostres, els moviments corporals, les paraules que s’han pronunciat. Tots aquests aspectes tenen importància a l’hora d’entendre què ha passat durant la discussió a un nivell més profund. Normalment el fet sobre el qual es discuteix no és tan important com allò que significa aquest fet per a cadascuna de les persones involucrades.
A més, sense voler, el que ha observat cadascuna de les persones podria no correspondre del tot al que ha passat. Per exemple algun aspecte pot haver estat exagerat, algú podria haver passat per alt algun detall, o haver comparat la discussió actual amb discussions anteriors que possiblement han generat reaccions automàtiques perquè “gat escaldat amb aigua freda en té prou”.
Un dels pares es pot haver fixat especialment en les paraules utilitzades en la discussió perquè per a aquesta persona els insults són una falta de respecte. Un altre dels pares pot haver parat atenció en si hi ha hagut algun tipus d’interacció física, perquè podria significar un abús injust i un desig d’agressió. Algun dels professors podria haver parat atenció en qui o com ha començat la discussió perquè potser això vol dir que algun dels nens no té bons models a casa seva, i el professor o professora se sent sol o sola a l’hora de dictar unes normes de comportament. Potser el director o directora del centre en quina ha estat l’actuació del professor o professora en el moment de la discussió, perquè pensi que aquest professor o professora no sàpiga posar límits a les classes.
Ja només aquests aspectes poden generar grans diferències a l’hora de valorar el que ha passat.
I com abordem aquest tipus de situacions?
En primer lloc, sabent que tot això pot i sol passar (i passa) i per això és molt important mantenir un estat de serenitat per poder comprendre el que ha vist i interpretat cadascuna de les parts implicades. És necessari parar i escoltar per poder comprendre.
Això requereix un cert grau d’entrenament a prestar atenció i escoltar amb paciència cadascuna de les parts, sense jutjar, amb l’interès posat a comprendre i no a atorgar la raó a una o altra persona.
Segons una dita budista quan comparteixo una vivència amb una altra persona sempre hi ha tres veritats, la meva veritat, la seva veritat i la veritat.
La veritat sol ser més complexa i difícil d’esbrinar al cent per cent, però és molt més completa, més rica en matisos i més clarificadora perquè s’acosta més a totes les veritats involucrades.
