La segona edició del ‘Diccionari de la llengua catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans dona dos significats al verb ‘endrapar’.
Per una banda, significa “empassar-se (el menjar) amb avidesa, devorar-lo”. I de l’altra, vol dir “aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, etc.”.
També, al Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll trobem aquestes dues mateixes definicions: endrapar significa “menjar voraçment” i “posar drap; forrar de drap”. Segons aquest diccionari, és un mot que es diu a l’Empordà, Olot, la Plana de Vic, el Vallès, Barcelona, el Penedès, Cardona, Solsona, Camp de Tarragona, Lleida i Tortosa.
Un exemple de l’ús més comú del verb endrapar: “Però en Roc ja havia acabat. En Tano menjava a poc a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes gent, però va veure uns nens jugant en una placeta”.
Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona. La Galera, 1971).
