Anna Bau només es va trobar una vegada en persona amb Carles Sabater. Va ser l’any 1996 després d’un concert al Club Patí Vic, quan es va quedar i va entrar als camerinos per fer-se fotos amb ell i Pep Sala. A la imatge se la veu somrient, amb 17 anys complerts i al costat del que ja era el seu ídol, que li passa el braç per l’espatlla aguantant un cigarret. “Estava nerviosa, i ell va ser molt amable… quan vaig arribar a casa pensava que no em rentaria mai la samarreta que duia aquell dia.”
Al cap de tres anys, el cantant i actor moria a Vilafranca del Penedès després d’un concert. Bau el manté viu en la memòria: guarda curosament en àlbums tots els records referents a Sau i, sobretot, a Carles Sabater. I cada any, sens falta, publica una carta a EL 9 NOU en l’aniversari de la seva mort. Ja s’han complert els 25 anys d’aquell fet que va sacsejar el món musical català, i també la podeu llegir en aquesta edició, en la secció de Bústia. “Per a mi, Sau no ha mort mai, quan sento una cançó d’ells el cor se m’accelera i encara m’emociono.”
Bau recorda molt bé aquell 13 de febrer. Era Carnaval, i estava descansant perquè havia sortit de festa a Torelló. “La mare em va despertar i em va dir que s’havia mort en Carles…” Ens hem d’imaginar l’habitació d’una noia jove que era fan del grup, plena de pòsters. “No m’ho volia creure, al principi, li deia a la mare que no, que hi havia altra gent que es podia dir igual. Fins que va veure que sí, que per desgràcia era real i que el seu ídol ja no hi era. Només vaig poder trucar a una amiga per dir-li que havíem de fer el que fos per anar al tanatori, a Barcelona… ho vàrem fer.” Era el final sobtat d’una història que en realitat havia començat el primer cop que va veure els Sau. “Tenia només 11 anys, vivia a la plaça d’Osona i van venir a tocar.” No recorda que aquell dia, tan nena com era, li agradessin especialment. Però els va anar escoltant i li van acabar agradant molt, moltíssim. Sobretot per la veu i el carisma de Carles Sabater. “Es va convertir en algú que era gairebé com de la família, m’omplia el cor escoltar-lo, vaig començar a seguir quan actuava al teatre, els concerts de Sau…” En recorda especialment un a Folgueroles, el maig de 1995. Només hi podien anar universitaris, i ella no ho era, però ja es va espavilar per entrar-hi. “Sí que hi havia altres grups, Els Pets o Sopa de Cabra, però jo només volia Sau.” En el seu cantant hi veia “sinceritat”. Al capdavall, una expressió que ho resumeix i que aquests dies han comentat altres persones properes a Carles Sabater: “Era un àngel”.
Anna Bau va ser membre del grup de fans Clam Sau. Va anar a tots els actes que es feien a Llançà cada any en record de Carles Sabater mentre la seva mare va ser viva. “Vaig conèixer la família.” I encara s’acosta cada any a la tomba del cantant, al cementiri vell del poble empordanès. Hi va en companyia del seu marit, amb qui Sau també els uneix: el dia del casament, el ball es va obrir amb Boig per tu. Als seus fills, de 10 i 14 anys, reconeix que no els pressiona perquè coneguin Sau. Però saben quina és la passió de la mare, que té a casa una petita vitrina amb objectes de la seva col·lecció.
“HAN D’ANAR SONANT”
Anna Bau reconeix que li va costar d’acceptar Sau 30, la banda amb què es va voler reviure el repertori de Sau. Però ho ha acabat acceptant “perquè entenc que han d’anar sonant, i que la seva música sigui recordada i la sentin els que venen al darrere nostre”. El cantant que va assumir la veu de Carles Sabater, Jonatan Argüelles, el coneixia perquè també era un fan de Sau des de molt jove. El pas dels anys, no ha fet baixar el sentiment. “Si sento una cançó de Sau amb la veu d’en Carles, penso que tindré un bon dia.” I com a bona fan, no sabria quina triar d’entre totes, però a part de Boig per tu, si n’hi ha una que li agrada especialment és Cercles.
