Verge Santa ha arribat per quedar-se?
No sé si ha arribat per quedar-se, Verge Santa va arribar al seu dia i encara hi és. És un projecte que és tan despreocupat que no sé ni s’hi té futur o no. És una eina que tinc per abocar-hi les meves composicions, jocs de paraules, és com un pati per jugar on puc gaudir de compondre, produir, però la veritat és que no sé quin futur té.
Tot i això, continues amb els teus projectes, no?
Sí, però per exemple fa més d’un any que no toco la bateria. L’última vegada va ser a l’homenatge a Pep Collell a l’abril, ha set l’últim cop.
Però això és com anar amb bicicleta que no es perd mai.
Sí, el que passa és que et canses més de pressa.
Et trobes còmode com a cantant a Verge Santa?
Sí, m’agrada. A més a més, no tinc cap mena de prejudici, no em jutjo. Simplement faig això per un gaudi personal. No em fixo si faig les coses bé tècnicament, no m’importen.
Et deixes anar, oi?
D’una manera molt crua i molt poc tècnica i poc treballada. No m’he sentit mai cantant, però canto.
I sempre amb aquesta veu tan rockera…
L’altre dia ho comentava amb Joan Arenyes i dèiem que sembla que hi ha hagut un corrent de maneres de cantar com si haguéssim obligat al cantant de cantar de manera deixada. A mi el que em passa és que com que faig el que em ve de gust fer, el que em ve de gust fer és aquesta manera de rock independent. Per això en Sergi Riera, productor de Verge Santa sempre està dient que això ha de tenir mala llet i per tenir mala llet has de cantar amb mala llet.
Qui són les persones que surten a la portada del disc?
No sé qui són aquests dos. Aquest EP és com el final d’una etapa, tenia aquestes cançons i no volia que es quedessin allà per sempre més i vaig decidir enregistrar-les i publicar-les en un EP que es diu ‘Valga’m Déu’ només volia treure les cançons, però amb aquest anar fent, hem fet videoclips i hem masteritzat. Amb les portades el que em va passar és que un dia buscant imatges en una web de descàrregues d’imatges lliures sense drets vaig anar-me descarregant portades i em vaig trobar amb aquesta parella. Em va fer molt riure aquesta imatge, l’estil, les ulleres, el posat, el fons, tot plegat em semblava molt bé perquè fos la portada de l’EP.
I de la portada del ‘Me’n faig creus’, què ens pots dir?
Si et fixes les cuixes estan dibuixant una creu. La pregunta que he rebut més és si el cul és meu i la resposta és que no. Vaig veure aquesta imatge i vaig pensar que seria una bona portada. La discogràfica i jo teníem por que ens ho censuressin, però tan sols ens ho va censurar Instagram.
Una altra portada és la de ‘Veterinari o carnisser’
Aquesta no la vaig escollir jo. Hi vaig involucrar a un amic meu que li vaig dir que em faltava una portada, ell em va proposar unes portades i aquesta ens va semblar que el porc mirava la càmera d’una manera simpàtica i desafiant i ell va dir que creia que era una bona portada, li vaig comprar la idea.
L’EP comença amb ‘Me’n faig creus’. Fas una crítica al panorama actual musical, no?
En realitat aquesta cançó l’havia tocat en directe. A mi em sap greu que hi hagi projectes petits que són bonics i que no tinguin èxit i que n’hi hagi altres que sí i que no sigui tan bo, això passa tant en l’àmbit local com internacional, el problema és glocal.
El videoclip és una obra d’art.
És el que té treballar amb un bon equip de gent, una professionalitat increïble. Molt contents.
El següent tema és ‘Veterinari o carnisser’. Com va sorgir la idea del videoclip?
Va ser una idea del Xevi, li vaig dir que volia fer videoclip, però que no tenia pressupost. El de ‘Me’n faig creus’ tenia molt clar el guió i tot, però aquest no. Li vaig dir que fes un tràveling i es gravés, però al cap d’una hora em va passar això. Vam posar la lletra sobre la imatge del videojoc i ja està. La idea de la cançó va sortir un dia de vacances amb una família quan van explicar que el seu fill li agradaven molts els animals i que tant podia ser veterinari com carnisser i un dia vaig fer tota la cançó amb quinze minuts. Després vaig anar arreglant coses, però l’essència està feta amb molt poc temps. Ens va donar molts maldecaps la producció, ja que en Sergi i jo ho sentíem de dues maneres diferents, al final, però ens vam posar d’acord.
La següent és ‘Prou nens quillos’ on hi ha presència femenina.
La noia és la Nina Pagès que és una gironina amb un talent increïble i una veu molt guai. Jo vaig passar el primer mes de la pandèmia amb ella, ella vivia el pis de sota i teníem un pati i uns comunicàvem, jo treia la guitarra i cantàvem molt. Quan vaig voler gravar la cançó, tenia la sensació que no l’havia de cantar jo la cançó, li vaig proposar, ho va gravar tot, però ens va agradar tant que ho vam mantenir tot.
‘Xocolata desfeta’ de què va?
Aquesta història no és meva, és d’en Joan Lluís Lluís, un escriptor de la Catalunya Nord i té un llibre que es diu Xocolata desfeta. Ell el que fa és explicar una història de moltes maneres diferents. La història és que un home va a Barcelona a prendre xocolata desfeta una noia l’apunyala i sobreviu. Em va agradar molt aquest exercici i ho vaig fer com una cançó on hi ha dos papers el del noi i el de la noia i, per això vaig comptar amb la Mariona Castillo.
L’última peça és ‘Ball occidental’.
Aquesta cançó em va sortir també aquest joc de paraules. Era com tenir aquest acudit del Vallès Occidental i musicar-ho.
Verge Santa no farà cap concert?
No, els motius són diversos. El primer és que ens fa molta mandra, el segon és que els Beatles tampoc feien concerts i eren uns referents i el tercer és perquè no li interessa a ningú. La veritat és que Verge Santa és un projecte petit, necessites molta energia per sobreviure dintre tot aquest soroll i poc circuit que queda. Jo em dedico a altres coses i puc estalviar-me els directes i ser molt feliç.
Hi haurà més Verge Santa?
Si aconsegueixo tenir el temps i la inspiració per fer coses noves les faré.
