La majoria de dones (un 80%) es queden embarassades durant el primer any després de deixar els mètodes anticonceptius. L’estrès i la disminució de la fertilitat (que comença a 30 anys) són les causes més freqüents de la incapacitat per concebre, per la qual cosa en aquests casos acudir a tractaments de fertilitat és una opció molt aconsellable per poder augmentar la família quan no es pot de manera natural.
Abans d’iniciar un tractament d’aquest tipus, el ginecòleg sotmetrà la parella a diferents proves entre les quals es troben les analítiques de sang, un espermiograma, un test postcoital i un test d’ovulació. Entre les tècniques de reproducció assistida més conegudes i efectives destaquen les següents:
La fecundació ‘in vitro’ (FIV)
Amb ella s’aconsegueix unir l’òvul amb l’espermatozoide en un laboratori per aconseguir embrions fecundats que són introduïts posteriorment a l’úter matern.
Inseminació artificial o inseminació intrauterina
La diferència amb l’anterior és que els òvuls es fecunden dins de l’úter i no en un laboratori.
Ovodonació (o donació d’òvuls)
Aquesta reproducció assistida s’utilitza quan la mare no és capaç de gestar per ella mateixa, per la qual cosa s’uneixen els espermatozoides del pare amb els òvuls d’una donant. Quan és el pare el que té problemes de fertilitat, s’acudeix a un banc d’espermes.
La FIV suau o Minifiv
Menys invasiva que la FIV i que compta com a avantatge que els ovòcits que s’obtenen són de major qualitat. El tractament, a més, és de menor durada.
La Seguretat Social sol cobrir aquest tipus de tractaments, però amb unes certes limitacions. Els requisits per poder accedir-hi són els següents:
-Tenir més de 18 anys i menys de 40 anys (en el cas de la mare) o de 55 anys (en el cas del pare).
-No tenir un fill biològic en comú que estigui sa.
-Que no existeixi contraindicació mèdica.
-Haver-ho intentat de manera natural almenys durant 12 mesos abans de l’inici del tractament.
-Que existeixi un informe mèdic que autoritzi a sotmetre’s al tractament.
A més també cal saber que la Seguretat Social cobreix com a molt tres cicles de la fecundació in vitro, tot i que dependrà de cada cas.
