Un dia més tractarem de les onomatopeies i dels noms dels sons que els animals emeten, però els d’avui no són domesticats. L’abella, em podeu dir, els humans l’hem domesticada una mica, tot i així la posarem dins el sac dels animals salvatges. Aquest infatigable insecte bat les ales i produeix un so que en català l’escrivim així: zum-zum. D’aquesta onomatopeia n’hem format dues paraules: el nom, zumzeig, i el verb, zumzejar.
Els coloms i les tórtores parrupen o parrupegen, i el nom sobre el qual s’han format aquests verbs és parrup, que és el seu cant. Els ocells petits fan piu-piu, és a dir, piulen, i el nom format a partir de l’onomatopeia és piuladissa. El crit de la gralla i del corb és el grall i el verb resultant és grallar.
La serp fa un soroll semblant al d’una essa continuada (sss), es pot dir que emeten una mena de xiulet i que, per tant, xiulen. La granota, que és engolida per la serp, fa roc-roc, del seu crit profund i greu se’n diu rauc i el verb és raucar. El grill, al seu torn, abans de ser atrapat per la poderosa llengua viscosa del batraci, feia cric-cric. Els grills carrisquegen i el seu imponent i agradable so el fan aixecant obliquament les seves ales, que és el carrisqueig.
I, per acabar, els dos temibles de la selva: l’elefant i el lleó. El primer, amb la seva llarga i forta trompa, bramula i el nom d’aquest so és el bramul; i el segon fa graa, rugeix i el nom del so és el rugit.
