Fa unes setmanes varem parlar sobre el llegat d’Edward de Bono (1933-2021), filòsof i psicòleg maltès, que va escriure llibres com El pensament lateral – Lateral thinking (1970) i Els sis barrets per pensar – Six thinking hats (1986).
A El pensament lateral De Bono proposa, de forma provocativa, adoptar premisses contràries a les de el pensament racional, per desenvolupar, així, la nostra creativitat.
A Els sis barrets per pensar, De Bono proposa que per pensar fora de la caixa, adoptem rols diferents, que complementin un procés de pensament creatiu.
Les dues propostes, que De Bono desenvolupa pas a pas en els seus escrits, són estratègies que ens forcen a sortir dels nostres pensaments habituals, de la nostra zona de confort mental i ens conviden a trobar formes diferents d’abordar situacions que requereixen innovació, mirades més fresques, solucions diferents, és a dir, que requereixen de nosaltres un abordatge creatiu.
La possible diferència entre una persona creativa i una altra que no ho és tant pot ser per falta d’entrenament i pràctica.
Qui no ha organitzat alguna vegada una festa, o planificat un viatge, o cuinat una nova recepta, o après algun hobby o, simplement, canviat la decoració d’un racó de la casa? Qualsevol d’aquestes activitats implica creativitat.
A Els sis barrets per pensar, De Bono ens proposa pensar des de diferents rols, assignant a cadascun d’ells un color. D’aquesta manera, els rols pensants ho fan seguint un ordre, sense interferir un amb l’altre.
El barret blanc és el de la recerca d’informació, és un estat neutre i curiós. Busquem idees sobre el tema que ens interessa: el viatge, la recepta, etc.
El barret vermell és el color assignat a les emocions que sentim en dissenyar aquest projecte, la il·lusió, l’alegria o la incertesa per començar alguna cosa nova.
El barret groc representa el color de l’optimisme és a dir, el que pensa en totes les coses bones i positives que aporta aquest nou projecte a la nostra vida, al nostre entorn o les nostres relacions.
El barret negre representa el pensador crític que ha d’avaluar el que pot fallar en el projecte, ha de funcionar com un pessimista, però no per carregar-se el projecte, sinó per anticipar-nos al que pot anar malament. El crític necessita saber observar, preveure possibles problemes o dificultats, per després cedir les reflexions a la nostra capacitat imaginativa, que li correspon al barret verd. El verd representa la ment somiadora, la ment que inventa, que troba solucions, és la que utilitzem quan fem una tempesta d’idees o brainstorming.
Finalment, el barret blau representa la ment planificadora que és capaç de tenir una visió global dels aspectes anteriors i d’integrar-los de manera que el projecte funcioni.
La proposta de separar les funcions de les diferents ments pensants fa que totes aportin algun tipus de reflexió perquè el projecte resulti més viable i tinguem pensats plans B per si alguna cosa falla.
Creativitat per a De Bono implica, per tant, no només imaginació, sinó també flexibilitat, curiositat, capacitat d’observació, capacitat d’organitzar un pla d’accions (encara que sigui senzill), valorar la utilitat de les idees que anem generant i també connectar amb la passió que ens motiva per dur a terme una idea.
I tots coneixem aquests ingredients.
