Quan estic estudiant una disciplina nova per a mi, m’agrada ser agosarada i començar a parlar del que crec que he après. Això em serveix per contrastar la meva opinió amb altres persones i això alhora em permet anar comprenent millor aquesta nova matèria.
Aquest estiu he estat llegint llibres d’introducció a la física quàntica per a nens i adolescents (són els únics que entenc, ja que els llibres per a adults em resulten incomprensibles).
Alguna vegada heu sentit parlar del gat de Schrödinger? Aquest que és en una caixa, amb la possibilitat d’ingerir verí i fins que algú no obre la caixa el gat és viu i mort alhora. El sentit comú ens diu que abans d’obrir la caixa i mirar el gat, el gat ja estava viu o mort, però la física quàntica ens diu que abans d’obrir la caixa el gat està viu i mort alhora. Aquest és l’anomenat principi de superposició, que ve a dir que hi ha totes les possibilitats al mateix temps i que és la mirada de l’observador la que fixa una de les possibilitats.
Quan en PNL parlem de conflictes interns, ens referim a aquestes situacions en què ens sentim partits respecte a una presa de decisió. A això també ho anomenem dilema en llenguatge quotidià. Són situacions en què sentim una incomoditat davant la necessitat de prendre una decisió, perquè, aparentment prendre una decisió vol dir prescindir de l’altra. És com si haver de prendre una decisió ens porta a sentir-nos partits o fragmentats.
En PNL aquesta situació també es denomina polaritat: una part nostra desitja acceptar un nou treball amb millors condicions salarials i una altra part nostra sent mandra pel canvi.
En PNL la manera de resoldre aquest conflicte és a través d’una tècnica anomenada integració de polaritats. L’objectiu d’aquesta tècnica no és decantar-nos per una o altra alternativa, sinó deixar de barallar-nos amb nosaltres mateixos.
En l’exemple d’acceptar o no un nou treball, la motivació per seguir en el treball actual podria ser la tranquil·litat d’estar en un entorn conegut i potser el fet de continuar treballant amb persones per les quals sentim afecte. La motivació d’acceptar un nou treball podria ser continuar aprenent i desenvolupar noves habilitats i potser, en disposar de majors ingressos econòmics, poder viatjar a països llunyans i conèixer món.
Mentre que no podem treballar en el lloc de treball actual i, alhora, acceptar una nova feina, sí que podem combinar formes d’estar tranquils, d’estar amb persones i sentir afecte per elles, continuar aprenent noves habilitats i potser poder viatjar a països llunyans, fins i tot sense que això suposi grans despeses. Ara ja no es tracta d’escollir una sola alternativa, sinó de comprendre les nostres motivacions i combinar-les creativament des d’un estat de consciència mes ampli.
No obstant això, el més interessant de fer una integració de polaritats són els efectes col·laterals beneficiosos que obtenim. Normalment, en seguir els passos de la tècnica, es desprèn energia, de vegades sentim una profunda relaxació muscular, anem adquirint una sensació de lleugeresa i deixem de sentir al nostre cos la incomoditat d’haver de prendre una decisió. Entrem en un estat interior de major energia, serenitat i pau.
Potser és que després de fer una integració de polaritats som capaços de mantenir el principi de superposició de què parla la física quàntica?
