Han passat gairebé quatre dècades, que no és poc, des que Avikultores Modernos va treure el cap en una escena musical osonenca molt inquieta. “Però he fet escoltar les seves cançons a músics joves, i els ha sorprès com sonen d’actuals.” Qui diu això és Jordi Freixa Nore, promotor del petit i actiu segell discogràfic Chesapik, que acaba de fer una reedició en vinil dels temes més emblemàtics d’aquesta banda. Un disc per posar-los definitivament en el lloc que els pertoca dins de la història del pop-rock fet a Catalunya, pioners també de la introducció del català en les lletres.
Avikultores Modernos es va formar a Montesquiu a principis de la dècada dels 80, amb Joan Serrarols (veu), Ernest Barniol (guitarra), Marcel,Xena Carrera (baix), Tino Peralbo (batería) i el desaparegut Tomàs Busoms (guitarra). Van donar-se a conèixer l’any 1984 amb un single que incloïa Fils, un tema en català d’aire new wave que va començar a sonar amb força. Vindrien després dos discos de llarga durada, 120 mb (1984), que va editar el segell PDI, i Con el rabo entre las piernas (1989), per Sam Records. Aquí es va acabar la història. Amb Busoms mort, l’any 2002 van recollir en una edició molt limitada temes que haurien format part d’un tercer treball que no va sortir, sota el títol de Spiral. Res de tot això havia quedat en gravació digital, ni tan sols se’n podien aprofitar els masters analògics en cintes.
La remasterització que s’ha fet per editar el vinil actual és a partir dels discos editats en el seu moment. S’han triat cançons emblemàtiques del grup, però també d’altres menys conegudes “perquè el que volíem era trobar el nostre so del grup”, explica Marcel Carrera. Cadascú va fer una llista de les que hauria volgut incloure, i la feina va ser per “establir l’ordre i quadrar-ho amb el temps del vinil”, diu Joan Serrarols, que era l’autor de les treballades lletres. Busoms i Carrera eren els que aportaven més la música. “Amb el poc que sabíem de tocar, ens arribàvem a conjuntar bé”, diuen ara els excomponents del grup. Curiosament, el tema Fils va ser dels pocs que van fer en català aquells músics que, en certa manera, se sentien influenciats per Sisa i Pau Riba.
Els Avikultores Modernos es van anar diluint amb discreció, sense fer comiat. Ja en plena eclosió del rock català, cada un dels seus components es va dedicar a altres projectes, alguns de molt d’èxit: Tino Peralbo a Brighton 64, Marcel Carrera a Aurelio y Los Vagabundos… Com a Avikultores van fer una reaparició única i fugaç en un concert a la sala El Moscou de Torelló l’any 2019, i ara no es plantegen tornar a l’escenari. S’estimen més que quedi per a la posteritat la seva música en l’acurada carpeta i el vinil blanc amb què l’ha editat Chesapik. El color del disc, del qual s’han fet 300 còpies, vol homenatjar la guitarra transparent que Tomàs Busoms s’havia construït, també en vinil. “Els editors i gestors culturals tenim el deure de recuperar la nostra història, contextualitzar-la i fer-ne difusió perquè se sàpiga d’on venim”, afirma Nore.
