L’agost de 1991, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN per les seves sigles en francès) publicava el projecte World Wide Web, però no va ser fins dos anys més tard que es va iniciar la creació de l’HTML i l’HTTP. Ras i curt, internet tot just sortia de l’ou, per la qual cosa l’única teoria de la conspiració amb èxit era la de qui havia assassinat John F. Kennedy. A finals d’agost d’aquell mateix 1991, els fotògrafs Joan Fontcuberta, de la Roca, i Pere Formiguera, de Sant Cugat, inauguraven l’exposició “Fauna secreta” al Museu de Granollers. Una mostra premonitòria? Més val no avançar el desenllaç.
Tot fent recerca sobre els límits entre la realitat i la ficció, entre allò que és natural i el que és imaginari, els dos fotògrafs van començar a treballar el projecte Fauna el 1985. La troballa a un soterrani d’Escòcia dels arxius d’un zoolèg alemany va marcar per sempre més la investigació artística de Fontcuberta i Formiguera, els Dupond i Dupont de la fotografia contemporània catalana. Nascut a Múnic el 1895 i desaparegut de forma inexplicable el 1995, el doctor Ameisenhaufen havia comptat amb la col·laboració d’un ajudant anomenat Hans von Kubert.
Amiesenhaufen i Von Kubert havien catalogat una sèrie d’animals molt poc comuns, com ara el Cerophitecus icarocornu (semblant a un mico però amb banya d’unicorn i ales); la Solenoglypha polipodida (una mena de serp de tres metres); o el Pirofagus Catalanae (un drac trobat a Sicília, abandonat pels invasors catalans al segle XVI, que ingeria el seu propi foc després d’expulsar-lo), entre d’altres.
Fontcubert i Formiguera van recopilar tot el que van poder (imatges, fitxes de naturalista, mapes, gravacions de so, peces de taxidèrmia, etc.) i van preparar l’exposició “Fauna secreta”, evolució d’una primera mostra, titulada “Fauna“, que s’havia presentat al Museu de Zoologia de Barcelona el 1989. Les peces penjades al Museu de Granollers plantejaven molts interrogants al seu voltant: la validesa de la teoria de l’evolució de Darwin, els inicis de l’enginyeria genètica, la credibilitat dels documents fotogràfics i els seus emissors…
En poc més d’un mes, “Fauna secreta” va cridar l’atenció d’unes 7.700 persones, un èxit de públic més que notable. Però es tractava del mateix èxit que havia aconseguit quan s’havia presentat a Barcelona, Coimbra, Madrid, Essen, Wuppertal, Stuttgart, Hannover, Londres, Rotterdam, Brussel·les, Nova York, València o Bilbao. A continuació de Granollers, “Fauna secreta” encara va viatjar a Tolosa de Llenguadoc, San Francisco i el Japó. El 1994 va tornar al Vallès Oriental, a la Rectoria de Sant Celoni.
Joan Foncuberta va rebre el Premi Nacional de Fotografia el 1999. El periodista d’EL 9 NOU Joan B. Mauri va preguntar al fotògràf de la Roca per què els seus treballs posaven en dubte la veracitat de les imatges: “Una part del treball que s’estan fent en fotografia –va respondre Fontcuberta– consisteix a posar en dubte, qüestionar la mateixa naturalesa de la fotografia (…). Nosaltrs volem mostrar la realitat que ens envolta, però la volem mostrar reconeixent i explicant que l’eina que fem servir no és neutra.”
Una enquesta que es feia a la sortida de la primera exposició de “Fauna” al Museu de Zoologia de Barcelona el 1989 va revelar que el 27% dels visitants adults i amb titulació universitària pensaven que aquells animals eren autèntics. No consta l’opinió de cap parlant d’alemany, que potser s’hauria adonat que el cognom ‘Amiesenhaufen’ vol dir ‘Formiguer’ en català i que ‘Von Kubert’ recorda a ‘Font Cubert’… Formiguera i Fontcuberta, genis i figures.
