Si vols viatjar a l’Àfrica, però no vols deixar-te tants diners com per anar de safari a Kenya o Tanzània, i et fa mandra fer moltes hores en avió, el Senegal és l’alternativa ideal per encetar el continent. El país ofereix una gran varietat d’atractius que et permetran fer un viatge de vuit o deu dies sense tenir temps d’avorrir-te, descobrint racons nous i molt diferents a cada parada que facis.
La capital és Dakar, i si hi vas en avió, serà el teu punt d’arribada. El primer que veuràs de la ciutat és fàcil que sigui el monument del renaixement africà, una de les estàtues més grans de tot el continent. És una escultura on es veu representada una parella amb un nen, està feta completament de bronze, i no és pas petita, ja que fa 49 metres d’alçada. Si la vols viure per dins, t’hi hauràs d’esforçar una mica, perquè hi ha 198 graons que t’esperen abans de poder plantar-te a dalt de tot. Això sí, cada 18 graons hi trobaràs un replà per poder fer una pausa abans de continuar. El front del protagonista masculí és també un mirador i des de dins del cap de l’home podràs contemplar les vistes privilegiades de l’entorn.
Però a Dakar hi trobaràs molt més que això, i una excursió molt recomanable per fer des de la ciutat és anar a l’illa de Goree, tristament coneguda per la gran activitat que hi havia en temps dels esclaus. De fet, va ser durant molt temps el mercat més gran d’esclaus del món. Es calcula que prop de vint milions de persones van passar per l’anomenada Casa dels Esclaus, per ser venuts com si fossin productes i enviats a diferents punts del continent americà. Almenys 6 milions de persones van morir entre les quatre parets de la casa. Avui en dia l’illa és patrimoni de la humanitat de la Unesco, i és un important atractiu turístic. Es pot visitar la casa, que ara s’ha convertit en un museu on s’expliquen les desgràcies que hi van tenir lloc. Sens dubte no és una visita agradable, però és una d’aquelles que val la pena fer, si més no per remoure’t una mica per dins i prendre consciència una vegada més de la gairebé infinita crueltat humana.
Un cop fora de la capital, la primera parada obligatòria sol ser el conegut Llac Rosa, que durant molts anys va ser el punt final del mític ral·li París-Dakar. El que li dona el color, i a la vegada el nom, és la gran quantitat de sal que hi ha a les seves aigües. De fet, molta gent es guanya la vida omplint petites barques de fusta amb palades de sal del fons del llac. És una feina dura, ja que una sola persona pot arribar a extreure més d’una tona de sal cada dia, per guanyar-hi quatre rals. Heu de tenir en compte que molta gent que hi treballa està tipa de turistes amb càmeres, així que aneu amb compte a l’hora de fer fotos: demaneu permís o bé oferiu-los alguna propina.
Una mica més al nord, a 30 quilòmetres de Dakar, hi trobarem el desert de Lompoul. La natura aquí ha estat capriciosa, i ha retallat un trosset del Sàhara per posar-lo a la costa senegalesa. De cop, entrareu en un altre món. Podreu dormir en una haima a l’estil de les tribus del desert o fins i tot fer una passejada en dromedari entre les dunes, com si fóssiu al Marroc. Sobretot, no us oblideu de contemplar com el sol s’amaga darrere la vasta extensió de sorra, que sembla ben bé inacabable. És una parada molt interessant i propera a Dakar, que no té res a veure amb la resta del país. Per això el Senegal és tan entretingut.
Si continuem cap al nord, arribarem a la ciutat de St. Louis, a la desembocadura del riu Senegal. Saint Louis té caràcter, per la situació entre el mar i el riu, per l’ambient colonial, per la cultura i per l’ambient. És interessant treure el cap al port, per veure com feinegen els pescadors atrafegats, que porten cada dia grapats de peix fresc, de totes les mides, espècies i colors. També podreu fer una passejada en chalesse, un carro típic del nord de l’Àfrica, amb quatre rodes i tirat per cavalls, mentre us amareu dels colors i les olors d’una de les poblacions més especials del Senegal, patrimoni de la Unesco des de l’any 2000.
Si aneu de cara a la fauna, és molt recomanable fer-hi cap entre els mesos de novembre i març, ja que el clima és molt més agradable, i a més hi ha la opció d’anar als aiguamolls de Djoudj. Aquí és imprescindible fer una passejada amb barca, on podreu veure milers d’ocells aquàtics, sobretot pelicans, però també ànecs, bec-planers i martinets. De fet, a
Djoudj s’hi aplega la quantitat més gran d’ocells aquàtics de tot el continent africà, que no és poca cosa.
Aprofitant que és un país petit, si tireu una mica cap al sud, més avall de Dakar, hi trobareu tres punts que també són agraïts de veure. El primer és Le Village des Tortues, a Rufisque, un centre de cria de tortugues d’esperons, la tortuga terrestre més gran del continent africà. Aquí en podreu veure unes quantes que han estat rescatades del tràfic il·legal i que formen part d’un projecte de cria en captivitat. A Rufisque alimenten i tenen cura d’aquests rèptils tan calmats, i els turistes poden visitar el centre i veure la feina que s’hi duu a terme.
Si el que us interessa és la gran fauna africana, el millor que podeu fer és treure el cap a la reserva natural de Bandia, una mica més al sud, on podreu gaudir de bona part de la gran fauna africana en semi llibertat. L’entrada a la reserva costa uns 15 euros, i inclou l’entrada del vostre propi vehicle. Si feu el recorregut que travessa les 3.000 hectàrees que ocupa, podreu veure una bona quantitat d’animals. Des de girafes, zebres, antílops i estruços, fins a rinoceronts, hienes i cocodrils. Tot això en un paisatge de sabana on hi regnen les acàcies, les mimoses i els baobabs. Els grans carnívors destaquen per la seva absència, però això també té una part positiva: els herbívors viuen tranquils i no tenen por de ser encalçats per algun felí amb un budell buit, i és relativament senzill poder observar-los de ben a prop.
Per acabar, i per acabar d’aprofitar tot el que ens ofereix el Senegal, només hem de tirar un pelet més cap al sud, fins que arribem a la ciutat de Saly. Aquí hi trobarem una de les millors platges del país, on podrem relaxar-nos una mica i gaudir de les aigües turqueses i la sorra, que aquí té un color més aviat torrat. Heu de tenir en compte, per això, que les platges paradisíaques solen atreure una gran quantitat de turistes, i en aquest cas Saly no és l’excepció. De fet, es tracta d’un dels llocs més turístics de tot l’oest d’Àfrica. Si us molesten les gentades i els venedors ambulants potser no és el vostre lloc, però si us trobeu còmodes entre la multitud no dubteu i planteu-hi el para-sol i esteneu la tovallola, perquè el paisatge s’ho val. Al cap i a la fi, és una altra de les mil cares del Senegal.
