Oportú remake d’una pel·lícula que va marcar un punt d’inflexió als dibuixos animats, però no tant per això sinó per infiltrar als infants com funciona una monarquia en un moment en què a alguns els balla la corona. Planteja el mateix guió, el problema de la successió i no explica massa el perquè hereta el reialme del seu pare, en aquest cas per obra i gràcia de la natura.
El film és igual (20 anys són molts per obviar els avenços de l’animació). L’única diferència és que tots els amics i assessors del jove príncep parlen i són alguns més. El petit Simba es veu obligat a abandonar casa seva després d’haver estat culpat pel seu tiet Scar de la mort del seu pare, Mufasa, el rei de la sabana. En el seu viatge forma un coratjós equip amb un porc senglar i un suricata, que l’ajuden a deixar enrere les seves pors per convertir-se en un lleó valent i responsable, digne d’ocupar el tro que per llei natural li pertany. Després d’un encontre fortuït amb el seu passat, Simba decideix tornar i derrocar el tirà Scar, que s’ha fet amb tot el poder de la sabana. La història que va marcar un abans i un després al cine d’animació torna a rugir, i aquesta vegada ho fa a través de tècniques cinematogràfiques pioneres que tornen a revolucionar la indústria cinematogràfica per la seva qualitat tècnica en una cinta que arriba a assemblar-se visualment a un documental d’alt pressupost.
Un viatge a la Sabana dirigit per Jon Favreu, un dels grans directors, actors, guionistes i productors de Hollywood a l’actualitat, la cara del qual ens sona de grans produccions com Vengadores i que ja es va posar al capdavant del retorn al cine d’El libro de la selva el 2016. Aquest nou remake de Disney, que ha trobat una mina d’or en la reinvenció dels grans clàssics, ens torna a la tràgica història en la qual després de l’assassinat del rei Mufasa, el seu fill Simba haurà d’acceptar el seu destí i lluitar per ocupar el lloc que li correspon en el regne animal, seguint la petjada del seu pare i plantant cara al malvat tiet Scar.
Tot això amb l’ajuda dels seus nous i inseparables amics, Timón i Pumba, que, com a la pel·lícula original, tornen a aportar el toc humorístic a aquesta tragèdia amb tints shakesperians. Un remake d’una qualitat tècnica que desperta la nostàlgia dels adults i l’entusiasme dels més petits.
