Nandu Jubany fa dies que torna a anar de bòlit. Res de nou dins el seu univers professional. Però ara n’ha estat preparant una de sonada. Ha embastat el projecte que el vincula amb un nom de ressò mundial, el del futbolista argentí Leo Messi. Es tracta dels restaurants Hincha. El primer obre la setmana que ve al centre d’Andorra.
L’Hotel Majestic ha estat l’enllaç entre vostè i Leo Messi en aquest projecte?
Tot parteix d’un projecte de col·laboració que mantinc amb el Majestic des de fa 11 anys; els ajudo amb tota l’oferta gastronòmica…
Com a simple assessor?
Sí, és un assessorament, allà no és casa meva… i sempre els dic que no tinc temps, però mai han volgut que deixés la col·laboració. Avui ja és una relació d’amistat i a ells els ha anat molt bé. Als hotels els costa que els surtin els números amb la restauració. Els hotelers són hotelers i els restauradors, restauradors. Amb aquesta col·laboració hem aconseguit que el Majestic sigui un hotel amb una oferta gastronòmica molt satisfactòria i les dues parts n’estem molt contents.
D’aquí que l’hagi convidat a formar part d’aquest nou projecte amb Leo Messi?
El Majestic ja va encetar fa uns anys una relació amb Messi. De quan ell i el seu family office decideixen invertir en hotels i els del Majestic els hi gestionen. Són els hotels MiM, les inicials de Messi i Majestic. Normalment compren hotels a segona línia, que s’hagin de reformar, i que per tant la part immobiliària ja els surti a compte. El primer que van obrir va ser a Sitges, amb aquesta idea d’hotels de quatre estrelles amb una relació qualitat-preu molt bona i que siguin rendibles. En aquell moment ja em van oferir que els ajudés, que els fes la carta de la terrassa, que és espectacular, però els vaig dir que no.
I doncs?
Era un hotel de quatre estrelles i a mi em convencia més un de cinc; vaig pensar que no era el meu lloc.
Mentrestant la marca MiM continuava creixent…
Sí, després de Sitges van comprar hotels a Mallorca, Eivissa, Baqueira, Andorra i aquest any, a Sotogrande. Han comprat sis hotels en quatre anys. I crec que en compraran més; per ells és una manera d’invertir i la relació Messi-Majestic els funciona molt bé.
I quan torna a aparèixer en escena, vostè?
A principis de l’any passat em venen a buscar i em diuen, escolta, tenim algun dels hotels que, ara sí, podrien ser un cinc estrelles i volen una restauració que estigui al nivell. I em tornen a proposar que els porti l’oferta gastronòmica…
I ara els diu que sí…
La veritat és que em van fer una proposta molt bona, gairebé com si fos copropietari de la part de la restauració. Soc amo, però sense necessitat d’invertir. O sigui, sense el risc de tornar-me a emmerdar com havia fet sempre fins ara.
I el Majestic aposta sobre segur amb vostè…
Penso que per part seva és una bona jugada. Són conscients que obrir ells un bon restaurant dins l’hotel els costaria molt. M’han fet un tracte a mida, i crec que n’anirem bé les dues parts. És un tracte que no s’acostuma a fer als hotels, però que amb el temps n’hi haurà més, segur. Per als propietaris la inversió és la mateixa i el compte d’explotació de la restauració se’ls multiplicarà per quatre.
I aquí neixen els restaurants Hincha. D’on surt la idea del nom i el projecte?
Portem tot un any treballant-hi. Tot ho hem fet bastant des de Vic, amb els de Zoo Studio. La veritat és que avui costa molt una marca que no estigui registrada a escala internacional i nosaltres volíem fer aquesta picada d’ullet al món del futbol i als seus seguidors. Per en Messi, és clar, però que jo també m’hi sentís còmode. I sí, a Jubany també tenim els nostres supporters, per això l’any passat van muntar La Família Jubany. La marca vol ser això, un guinyo a aquest vincle Messi-Nandu.
No hi haurà un Hincha a tots els hotels MiM, oi?
No, d’entrada n’obrirem tres. Ara, el d’Andorra; a finals de novembre, a Baqueira, i la primavera del 2024, a Sotogrande. En aquests dos últims s’aprofitarà el final de la temporada d’esquí i d’estiu per fer-hi les obres.
I els restaurants sempre aniran lligats als MiM?
Poden anar més enllà. Si tenen èxit, algun dia també podem muntar un Hincha fora dels hotels o per un altre grup. Al capdavall, això és una línia de restauració lligada a aquest vincle Messi-Nandu. Podem créixer el que siguem capaços de créixer.
En format cadena?
Cadena acostuma a ser una paraula molt lletja. El més interessant és crear marca i poder muntar uns restaurants replicables. No seran ben bé iguals, com els McDonald’s, però sí germans. L’Hincha d’Andorra, per exemple, s’assemblarà molt al de Baqueira, però en aquests dos gairebé no farem peix i en canvi a Sotogrande hi haurà més peix que carn. Té lògica. Un és davant del mar i els altres dos, a tocar d’estacions d’esquí. La idea és més la de crear una unitat de negoci que es pugui replicar, tipus Four Seasons, uns hotels amb uns estàndards i una cuina excel·lents. El que no podríem és replicar Can Jubany o el Pur. Fins ara sempre he creat marques o línies de negoci que són úniques. No tindria sentit obrir un altre Can Jubany, perquè Can Jubany el fan la meva dona, el Quico, la Marina… el fan totes aquestes persones. En canvi, al capdavant de cada Hincha hi posarem un director general, una persona que vetlli per la qualitat, un encarregat de l’operativa…
Això també el pot anar descarregant a vostè de la pressió de ser a tot arreu?
Fins ara tots els restaurants eren parits per mi i exigien la meva presència; si no hi vaig un mínim d’un cop per setmana, no funcionen. I això té data de caducitat. No puc estirar més aquest model; la meva vida no dona per més. D’aquesta manera, d’aquí a un temps pot créixer una unitat de negoci en què jo no sigui imprescindible. Una línia amb uns estàndards de qualitat definits i estudiats, en què jo no hi hagi de ser cada dia. És una manera d’enfocar el futur diferent.
Què es menjarà a Hincha?
No hem fet un restaurant de cuina argentina… Tots els plats són meus. Sí que farem aquesta picada d’ullet a Messi. Sabem que li agrada molt la pasta, doncs farem pasta fresca. Uns raviolis, per exemple. Però uns raviolis de llamàntol. O una pasta de tòfona i d’ous de reig, quan sigui el temps. També hem creat els macarrons Messi. A ell li encanta la bolonyesa, però els farem barrejats amb els macarrons cardinal que feia el Gaig, amb una crema de formatge parmesà. Estaran farcits d’una bolonyesa feta amb galta i secret de porc ibèric…
I pizzes?
I tant. El forn presidirà el menjador. Vam tenir la sort de conèixer una pizzera siciliana que va estar amb nosaltres a l’Hermitage, i hem creat les pizzes plegats. Ella ha fet la massa, la més bona que pots trobar, amb una fermentació de 72 hores, molt fàcil de pair. Farem pizza tipus mallorquina, amb sobrassada i mel; de gambes a l’allet; de calçots amb romesco; de moixernons amb foie; de garoines amb botifarra negra i caviar… També tindrem tot un assortiment de carns del món, entre les quals vedella de la Bassola de Castellterçol o de vaca Wagyu de Tavertet. Les postres seran molt ben parides i tota una selecció de còctels…
Per tant, el perfil de clients pot ser molt ampli.
El concepte és fer un restaurant molt juvenil, que hi pugui menjar tota la família. Per això també hi haurà amanides molt xules i la posada en escena hi ajudarà. Tot estarà ambientat en el món del futbol i els símils futbolístics. El personal anirem amb un vestit semblant al que portava la selecció holandesa els anys 80 i 90, amb el 10 a l’esquena. Tots serem el 10. Les cartes juguen amb els colors de les seleccions i posarem a la venda tota una línia de marxandatge…
Es coneixen personalment amb Leo Messi?
Encara no. El conec de servir-lo tres o quatre vegades quan portava l’Hermitage, a Andorra. Ell hi venia sovint de client, amb la família. Són gent molt senzilla i nosaltres respectàvem molt la seva privacitat. Allà ningú no els atabalava, ni el servei ni la gent de fora. Crec que s’hi sentien molt a gust, com a casa… però ell no em coneix d’allò. Jo el que tinc és la confiança del Majestic i de la persona de confiança de Messi, però amb ell encara no ens coneixem.
Quan comencen a parlar-ne Messi encara jugava al Barça. El fet de marxar a París va posar en perill el projecte?
No, no. A més, penso que ell només té al cap tornar a Catalunya. Casa seva és Castelldefels, aquí hi té la família i els amics… els seus nanos han nascut aquí. Penso que a ell li va caure molt gros haver de marxar, i estic segur que a la que pugui, tornarà.
Ell ha intervingut en res en el projecte gastronòmic?
No. Zero. Ell de moment es dedica a jugar a futbol [riu]. Però crec que el dia que vingui fliparà. Segur que no és conscient del que estem fent i quan ho vegi quedarà parat. Ell sap que hi ha aquest projecte i d’aquesta relació, però no és conscient dels restaurants que tindrà i del potencial que poden tenir. Ara estem pendents que vingui un dia d’aquests. Serà el moment de fer-nos una foto.
A Andorra vostè ja hi té el restaurant Diamant.
Sí, i n’estem molt contents; el vam fer tot nou l’any passat. Com a cap de cuina hi tinc un dels meus col·laboradors de confiança, Maties Coll, que també serà la meva mà dreta en aquest primer Hincha d’Andorra.
