En llengua gaèlica, variant escocesa, uisge beatha es podria traduir com aigua de la vida. L’anglès la va adaptar com whiskey i així ens ha arribat a nosaltres la denominació d’aquest destil·lat que sembla que ja es coneixia al segle XV en què només hi intervenen tres ingredients: l’aigua, l’ordi i el llevat. I si n’hi hagués d’haver un quart, seria el clima d’Escòcia, que continua essent el paradís dels amants del whisky encara que se’n faci en altres llocs.
És el cas de tres osonencs que des de fa vuit anys han treballat per fer el primer llibre sobre el whisky que es publica en llengua catalana, i que veu la llum aquest cap de setmana. The Water of Life (per al títol sí que han optat per l’anglès) és el resultat del treball de camp que han fet Agustí Farrés, Rafael Jiménez i Joan Mitjavila, que comparteixen la condició de professors de l’institut Antoni Pous de Manlleu en les matèries de dibuix, economia i anglès, respectivament. Mitjavila ja tenia des de l’any 2007 un blog (Malt Whisky, encara ben actiu) dedicat al tema, havia treballat uns mesos en una destil·leria i, a més, feia tastos. Ell va engrescar els seus dos companys a fer un primer viatge a l’illa d’Islay, per visitar algunes destil·leries. “Aquí va sortir la idea de documentar-ho, encara que no vam parlar de llibre”, diu Farrés. “I ens va enganxar: Islay ho té tot, resumeix aquesta història”, diu Mitjavila.
A poc a poc va madurar la idea de fer un llibre que fos un recorregut per les sis regions escoceses on es fa whisky, sis denominacions d’origen: a més d’Islay, són les regions de les Lowlands i les Highlands (les Terres Baixes i les Terres Altes), Speyside, Campbeltown i Islands, aquesta última una marca per a whiskys que es produeixen en illes de les Hèbrides i les Òrcades, ja en ple Mar del Nord. Han estat uns quants viatges, a vegades de pocs dies, espaiats al llarg d’aquests anys i interromputs per la pandèmia.
La intenció del llibre és introduir als coneixements bàsics sobre el whisky els lectors que no tenen per què ser-ne coneixedors previs: “És un llibre més cultural, no només de destil·leries sinó de paisatges, un viatge per Escòcia a través del whisky”. Acompanyant els textos hi ha una gran quantitat d’imatges captades per la càmera d’Agustí Farrés, que també és arquitecte i aficionat a la fotografia. “Tot i que, fins aquest llibre, jo havia fotografiat sobretot arquitectura”, puntualitza.
Tot plegat porta el lector a llocs idíl·lics, amb paisatges verds i humits, i als llocs on s’elabora el whisky, cada un d’ells amb el seu mètode i tradició. Dels més suaus als més durs, amb aromes de fum i fusta. Whisky de malta, és clar, que els blended que acostumem a barrejar en combinats són una altra cosa. “Un malta és per prendre tranquil·lament, i per compartir”, diu Mitjavila. Es dona el cas que un dels autors, Rafael Jiménez, confessa que “jo no era de whisky… i ara no en falta mai, a casa”.
El capítol final del llibre parla del futur, un futur amb demanda creixent del mercat asiàtic, algunes marques que comencen a fer destil·leries de disseny com aquí fan els cellers de vins i reptes que són per a tots com la sostenibilitat o els efectes del canvi climàtic. L’any 2018, a un lloc tan plujós com Islay van haver d’aturar la producció de whiskys perquè l’estiu va ser sec. I el sector vol arribar a les zero emissions de carboni l’any 2040. I és que el whisky “és fill d’una terra”, amb tot el que això comporta.
Aquest cap de setmana es fan dues presentacions del llibre, publicat amb el suport de l’editorial Cal Siller. Divendres a 2/4 de 7 de la tarda a Vic, a la delegació del Col·legi d’Arquitectes, i dissabte a les 6 de la tarda a Aiguafreda, al Celler Batea.
