El Pont d’en Cabreta supera el riu Freser quan el terme de Campdevànol entra a la vall de Ribes. Formava part de l’antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya i, abans de construir-se l’actual carretera de Barcelona a Puigcerdà, era pas obligat de tots els vianants que es dirigien a la Cerdanya. El va fer construir l’abat Oliva Cabreta, fundador del monestir de Ripoll i d’aquí li ve el nom, tot i que també és conegut com a Pont de la Cabreta o Pont del Dimoni. El Freser separa les serralades de Cavallera, a l’Est, i de Mogrony, a l’Oest.
DESCRIPCIÓ
La part romànica d’aquest pont podria datar del segle X o XI, però el seu esvelt arc central li confereix una forma lleugera característica del gòtic. Té un únic i atrevit arc amb la forma d’esquena d’ase força pronunciada. Encara es poden veure restes de la part romànica del pont, sobretot al final de l’estrep oriental i, en especial, a la banda de ponent, on es distingeix una arcada del segle XI. L’arcada central ha estat refeta en diverses ocasions, probablement per haver-se ensorrat l’arcada romànica arran d’una riuada. El pont té 53 metres de recorregut i l’alçada sobre el riu és de 13m. L’arcada principal és de 23 metres de llum. A cada costat del gran arc, hi ha dues obertures que tenen la funció de fer el pont més lleuger i d’afavorir el pas de la rierada de manera que no hi hagi desperfectes. L’amplada del pas del pont és de 2,80m, incloses les baranes, les quals mesuren 40cm i 38cm respectivament.
REFRANY
Fer pont de plata
LES LLEGENDES
Són moltes les llegendes que porta incorporades el Pont d’en Cabreta. La primera és la que atribueix l’origen d’aquest nom al segon cognom de l’abat Oliva, una de les figures més rellevants del segle XI. Oliva va ser, entre altres coses, impulsor de l’art romànic, bisbe de Vic, fundador del Monestir de Montserrat i un dels personatges destacats del poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Amb tot, la denominació més comuna és la del Pont de la Cabreta o Pont del Dimoni, que relacionen aquest pont amb una altra llegenda antiga. Segons es diu, el dimoni va ser burlat per una dona que desitjava tan intensament que hi hagués un pont per poder passar el riu que va fer un tracte amb el dimoni. Li va dir que, si construïa el pont, obtindria a canvi l’ànima del primer que el travessés. I, com que era molt llesta, va aconseguir que, abans que el dimoni hagués acabat el pont, fos una cabra el primer ésser viu que travessés el pont.
Una altra llegenda és la que fa referència al Comte l’Arnau, un dels personatges mítics més coneguts de Catalunya. El seu bressol és Gombrèn, on el compte tenia el castell de Mataplana i els seus dominis de Mogrony i de Coma Ermada. Però la vall de Ribes també està relacionada amb els fets del Comte, perquè es diu que, al Pont de la Cabreta hi havia la bauma per on el comte desapareixia per un passadís secret quan anava a festejar Adelaisa, l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També conten que una mica més avall del pont es troba Pernau, on se suposa que hi havia una altra mansió senyorial del comte.
La història del Comte l’Arnau va donar origen a tot un altre llegendari a Mallorca, protagonitzat pel Comte Mal. El cavaller mallorquí recull els trets principals del mític Comte Arnau: el noble que va ser condemnat a no morir mai i a vagar eternament pel món muntat amb el seu cavall de foc. El Comte és una ànima en pena, que va ser castigat per tota l’eternitat a purgar els seus pecats: les orgies satàniques que havia celebrat en vida, les promeses incomplertes i els desafiaments a Déu. S’apareix sovint a la seva muller, que el rebutja, i en aquests moments la seva visió és esgarrifosa, perquè irromp en l’escena envoltat de crits, lladrucs, renills i tocs de corn, en confusió horrible, i la seva compareixença sempre és senyal de mal averany.
I el llegendari es ramifica, perquè a les coves que hi ha prop del Pont de la Cabreta viu el Serpent del Pont de la Cabreta. Aquest animal fabulós guarda gelosament un tresor que un rei moro va abandonar quan fugia perseguit pels cristians. En veritat, però, aquest Serpent és el resultat de la transformació que va sofrir la mateixa filla del rei moro.
Es diu que un dia, quan el rei moro ja era a les seves terres, va saber que un dels seus esclaus era fill de Ribes. El va cridar davant seu i li va encomanar la missió d’anar al poble a alliberar la seva filla. També li va prometre que, com a recompensa, es podria casar amb la noia i, a més, li donaria una part del tresor que ell havia abandonat a les coves. Per tal que el Serpent li respectés la vida, el rei li va escriure una carta, que li havia de servir de salconduit. Quan el noi va presentar-se davant el serpent, li va apropar la carta amb la punta d’una canya. Amb els nervis, la carta li va caure a terra, i el serpent es va llançar damunt el pobre xicot i el va matar. Diu la gent que en aquells indrets encara hi són tots dos: el tresor i el serpent. I alguns asseguren que han vist com aquest serpent surt un cop al dia a beure aigua del Freser.
