En parlar i moltes vegades sense adonar-nos-en, utilitzem un recurs lingüístic que són les metàfores. Per exemple, què vol dir que la nostra vida va en pilot automàtic? Dir “pilot automàtic” ens porta a una situació en què volem explicar una altra cosa, però ens serveix.
Quan volem en avió, per exemple, hi ha moments del viatge en què el pilot posa l’aparell en “pilot automàtic”, i això què suposa? De manera senzilla podríem dir que l’avió “va sol”, seguint un programa preestablert i après.
Quan diem que nosaltres estem en pilot automàtic vol dir que reaccionem, que no som amos de nosaltres. Ens governen els estímuls, els condicionaments, el fer les coses com sempre, segons el que s’ha après, com si només hi hagués aquesta manera de fer. Estem atrapats a fer, fer, fer i ens podem angoixar o cansar o estressar amb més facilitat. Això és el famós pilot automàtic, aquesta manera inconscient en què caminem per la vida, sense adonar-nos del que fem ni cap on ens dirigim.
Un estudi de la Universitat de Harvard va revelar que el 47% del nostre temps estem en aquest estat, és a dir, no estem presents a la meitat de les nostres vides! Que fort, no?
Els estudis indiquen que normalment estem pensant en el passat, que pot despertar la tristesa; o en un futur, que s’associa amb l’ansietat, amb la preocupació. En poques paraules, patim per allò que ja va passar o pel que encara no ha passat o potser no passarà, qui sap.
El pilot automàtic es coneix com a “ment de mico”, ja que representa els pensaments en la nostra ment, que salten d’una banda a l’altra com un mico ho fa a les branques dels arbres. La diferència és que a la ment aquest moviment és incessant, sense treva, sense descans. Estar pensant d’aquesta manera no ens dona temps per enfocar la nostra atenció en allò que fem mentre ho fem. Vet aquí l’automatisme.
Ens perdem de gaudir de les petites i simples experiències de la vida, des de prendre una dutxa calenta fins a donar-te un minut per fer una abraçada a les persones que vols i el més important, realment sentir-ho.
Mindfulness és una invitació que t’aturis i respiris, i amb aquest respirar, connectis una vegada i una altra amb el moment present, amb la teva consciència, amb aquest adonar-te de quina és la manera com estàs triant viure la teva vida i gaudir d’estar present en qualsevol activitat quotidiana per més simple que sigui. Com assaborir el menjar, sentir els teus passos en caminar, reconnectar amb el teu cos i el seu llenguatge, estar present per sentir les emocions amb equanimitat, ja siguin agradables o difícils, i gràcies a aquesta atenció deliberada puguis aprendre a ser observador dels teus pensaments i escullis quins aporten i quins no al teu benestar.
Mindfulness no és màgia que arreglarà tots els teus problemes, però sí que és l’inici d’una actitud de responsabilitat, on tries fer-te càrrec de reconèixer i acceptar les coses tal com són. Es tracta de començar per enfocar la teva atenció en el moment present, de despertar la teva vida, d’adonar-te en quin lloc ets ara i ser més conseqüent amb el que realment és beneficiós per a tu i per al món en general.
Quan desenvolupem consciència, ens despertem en aquest moment present. I ser conscients al present ens dona el poder de canviar tota la nostra vida.
Mindfulness ens permet parar, veure amb claredat i respondre en lloc de reaccionar.
