A banda d’haver estat una de les figures principals de l’arquitectura catalana del segle XX –malgrat que no sempre ha estat prou reivindicada com a tal–, Josep M. Pericas (Vic, 1881-Barcelona, 1965) també va desplegar una poc coneguda faceta com a fotògraf. Malauradament, bona part d’aquest llegat fotogràfic es va perdre durant la Guerra Civil, com altres documents dels seus arxius personals. L’historiador de l’art Aleix Catasús, estudiós de l’obra de Pericas, ha resseguit aquesta afició en el monogràfic de festa major d’aquest any, titulat “Josep Maria Pericas i la fotografia”. El treball, coordinat des de l’Associació d’Estudis Torellonencs, es presenta aquest dissabte a les 11 del matí al Museu de la Torneria.
“Són poques les fotografies de l’Arxiu Pericas que s’han conservat. No arriben a 200 i majoritàriament són en suport de vidre, a través de la fotografia estereoscòpica”, detalla Catasús. Malgrat haver nascut a Vic, la família Pericas es va vincular amb Torelló a través de la colònia tèxtil de la Coromina, que havia implantat el seu pare, i ell acabaria vivint a cavall de Torelló i Barcelona. “La família Pericas era benestant i en moltes llars de la burgesia de finals del segle XIX hi apareixen les primeres càmeres fotogràfiques domèstiques”, recorda Catasús. Dels anys d’infantesa de l’arquitecte es conserven algunes fotografies de la vida quotidiana de la família als voltants de la casa gran de la Coromina, malgrat que “és possible” que algunes les hagués fet el seu germà Lluís. “La primera excursió en què podem afirmar que Pericas va ser autor d’un reportatge fotogràfic és al monestir de Sant Pere de Casserres l’any 1904”, precisa Catasús. Es tracta d’un grup de sis fotografies que retraten l’estat de l’edifici, mig en runes. “La visita a Casserres va ser l’inici d’un ambiciós projecte que consistia en un estudi sobre els castells i les cases fortes de l’antic comtat d’Osona.”
El conjunt d’imatges conservades denoten la passió de Pericas pels viatges i l’excursionisme. Les més nombroses, però, són les que recullen la seva obra arquitectònica. “En termes generals, les fotografies es caracteritzen per unes composicions regulars i metòdiques i mostren una manera de fer perfeccionista, que pretenia captar el màxim d’informació en la mateixa imatge”, descriu Catasús. Pericas disposava “possiblement” d’una càmera Jumelle, un aparell de dues òptiques molt comú entre els fotògrafs amateurs de principis del segle XX, “pel seu fàcil maneig”. El revelat el feia en el petit laboratori que tenia al tercer pis de la Torre Nova de la Coromina, on també tenia la màquina estereoscòpica que Pericas havia dissenyat l’any 1926 per visualitzar les fotografies.
A banda de recollir la seva pròpia feina, la fotografia de Pericas aplega “llocs del nostre entorn proper en una època en què aquest tipus de documents gràfics eren poc freqüents”, subratlla Catasús.
