Cada era econòmica ha tingut una matèria primera per excel·lència que ha donat poder a qui la dominava. En aquest segle XXI, la matèria primera que acabarà decantant el poder és més intangible que els carburants fòssils, estat claus des de la revolució industrial. Són les dades. Dominar les dades, el mercat de les dades en concret, suposarà grans quotes de poder. Les dades constitueixen una eina poderosa des del punt de vista del comerç, òbviament, però també en camps com la innovació o els mateixos processos de producció.
Aquesta eina de poder és actualment en mans de grans corporacions americanes i, per la seva banda, la Xina també té posicions avançades. La Unió Europea, en canvi, ha delegat gran part de la capacitat d’emmagatzematge de dades en operadors externs. El mercat es concentra i les poderoses corporacions que es van constituint en el camí d’aquesta globalització acaben formant conglomerats potents que deixen poc marge a l’entrada de nous operadors.
Un informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) avalua en un 75% el nombre de patents relacionades amb tecnologies blockchain que estan en mans nord-americanes o xineses, uns països que concentren el 50% de les compres d’internet de les coses i un 90% de la capitalització de mercat. Amb independència de l’engrandiment de la bretxa digital amb països en vies de desenvolupament que suposa aquesta concentració, aquest context deixa en una situació de greu desavantatge estats, que tot i figurar en les primeres posicions del rànquing de desenvolupament, com els europeus, han quedat en una situació de dependència en el mercat de dades que no augura bons presagis.
Més enllà de les dades de l’ONU, hi ha altres informes que apunten també a la creixent concentració del mercat de les dades. El CEPS, un think tank amb seu a Brussel·les, ha avaluat que el 90% de les dades que es generen al món estan sota custòdia dels Estats Units. La Unió Europea, tercer mercat del món, només en conserva un 4%. Més de 500 milions d’europeus amb les dades exposades davant d’una mena de gran germà que formen els grans del sector, gairebé sempre americans. No cal anar gaire lluny a buscar-los: a cada cerca a Google, cada vista a Facebook, cada compra a Amazon el consumidor mostra preferències i gustos. La simple custòdia no aporta gaire res, però els mecanismes de filtre d’aquesta informació acaben sent determinants per fer negoci, perquè les dades –degudament filtrades– són ara una mercaderia valuosa.
L’exposició que té Europa, un mercat molt gran i format per persones amb posició econòmica avantatjosa, és gran. És per això que la nova Comissió Europea s’ha fixat com a horitzó constituir-se com un operador destacat en el mercat de les dades.
El diari El País informava aquest diumenge que la nova Comissió Europea s’ha fixat entre les prioritats disposar d’un pla d’atac tecnològic per impedir que els monopolis d’accés i processament de les dades es converteixin en una barrera per al creixement de les empreses del continent i dependre dels Estats Units. Segons les dades que difon aquest article, l’economia de dades generava el 2017 un volum d’ingressos de 59.000 milions d’euros. Un pastís amb massa bona pinta per deixar que se’l mengi un tercer.
La nova presidenta de la Comissió, Urusla von der Leyen ha esbossat motius menys prosaics per justificar aquest pla d’atac europeu. Segons va dir en el programa de legislatura presentat al Parlament Europeu, les dades i la intel·ligència artificial són eines d’innovació que també poden ajudar a trobar solucions a desafiaments socials, des de la salut fins a l’agricultura amb la seguretat o la fabricació pel mig. Matèries prou sensibles per voler fer-se un mateix el llit si vol estar ben servit.
Ja hi ha passos en aquest sentit: França ha treballat en la creació d’un núvol propi de caràcter públic i, ara, impulsa un nou motor de recollida de dades en un projecte amb Alemanya. També és un indicador de la voluntat de posar mans a l’obra els 20.000 milions d’euros amb què s’ha dotat un pla focalitzat en la intel·ligència artificial. Són iniciatives per afrontar la competència que es preveu pel domini de la nova gran força de producció, les dades, sense anar amb el pas canviat. En aquest repte, tocarà prémer l’accelerador, perquè les empreses americanes tenen posicions molt fermes al mateix mercat europeu, com es pot comprovar només preguntant quines són les grans corporacions actuals. Sortirien els noms de Microsoft, de Google, de Facebook, d’Amazon, d’Apple, on no fa pas tant de temps haurien aparegut les marques de bancs i companyies energètiques. Noves primeres matèries. El món, definitivament, canvia.
