L’escriptor noruec Per Petterson va publicar Sortir a robar cavalls l’any 2003. Quinze anys més tard és igual d’interessant; per tant, ja té molt de guanyat. En castellà està traduït de fa temps, però en català ha estat Club Editor qui ha començat a publicar les obres d’aquest autor que té com a element comú als seus llibres grans temes com la infantesa, els vincles familiars, la pèrdua i la memòria, que això no passa mai de moda, i com a valor afegit, la relació amb el paisatge. I aquesta última, d’una manera força magistral. Tan precís en les descripcions que fa que a algun lector li pot semblar fins i tot exagerat. Però, com diu l’escriptor manlleuenc Jordi Puntí, “Petterson ens recorda que el paisatge té memòria”.
A Sortir a robar cavalls, l’autor explica la història d’en Trond, un home ja a la seixantena que deixa la ciutat per anar-se’n a viure sol en una cabana al nord de Noruega, al costat del bosc i on el seu pare (i ell alguns estius) hi passava temporades. Se li han mort la dona i la germana i vol estar sol, tenir una rutina senzilla, tallar troncs…
I ho fa, només que té de veí en Lars, que ja coneixia de petit, i a partir d’aquesta relació, i la memòria que dèiem que té el paisatge, va explicant (anant endavant i enrere) la seva història familiar, la d’en Lars i la seva família, i que era sortir a robar cavalls en uns anys al voltant de la Segona Guerra Mundial i en un punt molt a prop de Suècia, que calia molt poc per travessar la frontera mentre es lluitava contra els alemanys.
“Se li han mort la dona i la germana i vol estar sol, tenir una rutina senzilla, tallar troncs…”
Però tot aquest relat es va descobrint a mesura que es va llegint, i s’ha de fer sense pressa si es vol gaudir d’aquest control que té l’autor sobre el relat, tant a l’hora de deixar anar la informació com en la manera d’explicar-la. És una troballa que ha rebut molts premis i bones crítiques, tot i que, com deia, també hi ha qui troba empalagosa tanta descripció. Jo no l’he trobat empalagosa, gens, al contrari, captura sensacions del paisatge que es poden aplicar a la vida. Allò d’una quietud de la natura que acostuma a presagiar grans canvis a les vides de les persones.
Petterson va tardar tres anys a escriure aquesta novel·la, que és plena de frases que expliquen sentiments i ho fan sense cap cursileria, que explica les emocions d’un nen i adolescent de forma madura passades pel sedàs d’un adult. És una d’aquelles obres no planificades, que avança segons evoluciona l’escriptura i que ja enganxa des de la primera pàgina. En català té dues obres més publicades: Cap a Sibèria i Maleeixo el riu del temps.
