Arriba als cinemes una de les millors sorpreses del passat Festival Internacional de Cinema de Sitges, la pel·lícula francesa El núvol, del debutant Just Philippot, guanyadora del Gran Premi del Jurat i del premi a la millor interpretació femenina per la seva abnegada protagonista, Suliane Brahim.
Sota l’embolcall del cinema fantàstic, El núvol amaga un potent melodrama familiar i una duríssima al·legoria sobre el món laboral en temps de precarietat. Una emprenedora es desesperarà fins a la follia per mantenir la producció d’una petita explotació agrícola de saltamartins que després ven a grangers per fer-ne farina i alimentar el bestiar. La dona, mare soltera, procura el benestar dels seus fills però el sacrifici i l’angoixa de tirar endavant el petit negoci acaba repercutint negativament en la família i provoca allunyament i desavinences amb els seus fills.
Aquesta història progressivament aterridora té un costat vampíric, ja que se sustenta sobre la premissa d’una perversa i addictiva cadena de proveïment que ha creat la dona pels seus insectes a base de proporcionar-los sang després de descobrir que n’augmenta la producció i redueix despeses. Ens trobem davant una forma de vampirisme aplicada a la cadena de producció que, per contra, fa els insectes més voraços i més agressius en la seva creixent dependència de la sang subministrada.
Relacions vampíriques com a base d’una faula sobre el capitalisme en temps de crisi ja que veiem com l’emprenedoria de la dona la duu no sols a l’esclavisme sinó al martiri en carn pròpia, forçada a oferir la seva sang per nodrir els saltamartins. La soferta dona es veurà atrapada en un engranatge fatal enmig d’aquesta relació malaltissa amb unes criatures assedegades de sang.
El núvol és una clarivident mostra de com el gènere fantàstic és capaç de reescriure la realitat. Un cinema fantàstic empeltat de la crua realitat del treball i de la duresa del dia a dia, però que també sap explotar el costat més genuí del gènere fantàstic en el seu vessant més catastròfic. Alterar les condicions naturals acaba desembocant en destructius eixams d’insectes assassins o predadors, conformant aquest núvol amenaçador del títol. Cal recordar, per acabar, que aquesta pel·lícula disposa d’una versió subtitulada en català en algunes sales.
