Estudis recents en neurologia mostren l’important que és el silenci per al funcionament del cervell.
Els últims estudis indiquen que el cervell necessita el silenci.
L’exposició a sorolls forts com una explosió, o prolongats com els treballadors d’una fàbrica, poden provocar danys a l’oïda i pèrdua d’audició. Però aquest soroll ambiental constant a què estem sotmesos diàriament és perjudicial per molts altres motius.
El soroll provoca en el cervell l’activació del mecanisme de fugida o lluita, és a dir, una reacció d’estrès.
Quan el soroll és constant augmenten els nivells de cortisol, els nivells de glucosa en sang, la pressió arterial, i es desencadenen les conseqüències de l’estrès crònic.
El soroll ambiental augmenta el risc de malalties cardiovasculars.
El soroll afecta la capacitat dels nens en el seu aprenentatge i en els adults pot provocar o empitjorar la depressió i l’ansietat. Quan a més el soroll afecta la son, aquests efectes es multipliquen.
La investigació científica sobre els efectes positius del silenci és relativament recent.
El doctor Bernardi estava estudiant els efectes de la música en la relaxació, i es va adonar que el major estat de relaxació s’assolia, no amb les obres musicals més pausades, sinó durant les pauses en silenci entre peça i peça.
Se sap que l’exercici físic adequat estimula el creixement de neurones en l’hipocamp, la part del cervell que s’encarrega de la memòria. Els investigadors es van preguntar si es podia aconseguir el mateix efecte (en ratolins) usant so. Primer van provar amb un to continu, i després amb Mozart. Però l’únic que va fer a les neurones multiplicar-se va ser el silenci.
Dues hores al dia de silenci (cosa que molta gent pot trobar impossible) proporcionaven el major efecte sobre la neurogènesi.
El silenci també és l’espai mental en què s’activa la xarxa de mode per defecte, un sistema dins del cervell que actua quan reflexionem sobre nosaltres mateixos, i defineix la nostra identitat.
Quan estem ocupats en una activitat, aquesta xarxa s’inhibeix, però quan tanquem els ulls i estem en silenci, com passa durant la meditació, la xarxa de mode per defecte s’activa.
És a dir, el silenci és el que ens permet tenir una vida interior.
El silenci també és necessari per recarregar les piles del cervell després del dany causat pel soroll, cosa que qualsevol sap de manera intuïtiva després de passar diverses hores en una discoteca. Quan ens forcem a prestar atenció a alguna cosa (incloent el soroll) durant molt de temps, el nostre cervell es fatiga.
Determinades activitats com estar en un entorn natural i en silenci s’han qualificat com a restauradores de la capacitat del cervell per prestar atenció.
Alguns estudis conclouen que:
-Els nens a les zones més sorolloses tenien pressió arterial sistòlica en repòs elevada i cortisol urinari durant la nit durant 8 hores.
-El soroll nocturn pot causar trastorns en l’estructura del son, i augments en els nivells d’hormones de l’estrès i l’estrès oxidatiu, que al seu torn poden provocar altres disfuncions.
-L’exposició crònica al soroll dels avions en nens s’associa amb un deteriorament de la lectura i la memòria a llarg termini.
-La demostració d’una associació de molèstia per soroll amb la depressió actual i el trastorn d’ansietat és compatible amb la hipòtesi que la molèstia indueix a l’estrès, que al seu torn pot precipitar o fins i tot empitjorar la depressió i els trastorns d’ansietat ja existents.
-El soroll del transport afecta la fisiologia del son mesurada objectivament i l’alteració del son subjectivament avaluada en adults. La pausa va reduir la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la ventilació per minut, fins i tot per sota de la línia de base.
-El concepte de xarxa de mode per defecte va sorgir per explicar l’observació desconcertant que quan els subjectes descansen tranquil·lament amb els ulls tancats, l’activitat d’estructures de la línia mitjana cortical augmenta. Aquest conjunt de regions és més actiu quan les persones descansen que quan es dediquen a tasques dirigides per objectius, i mostren connectivitat funcional: l’activitat d’aquestes regions augmenta i disminueix en conjunt durant el curs normal del compromís cognitiu i la desconnexió del món extern.
-Bohnen i altres van estudiar l’impacte de les tasques mentals contínues (acompanyades de soroll) en l’estrès i rendiment. Encara que el rendiment no va resultar afectat en el grup en el seu conjunt, els participants amb majors reaccions de cortisol (la mesura d’estrès utilitzada en aquest estudi) van mostrar un major dèficit d’atenció.
I més…
En general som un dels països més sorollosos i el silenci és per a molta gent un luxe inabastable.
