Quan va sorgir la possibilitat de comunicar-nos a través d’imatges? Quina va ser la primera manifestació física d’un comportament simbòlic? Són algunes de les preguntes que un pot intentar resoldre apropant-se a l’exposició “Art primer. Artistes de la prehistòria”, que es pot visitar al Museu de l’Esquerda, a Roda, fins al 7 de gener. Un viatge de més de 50.000 anys en el passat a la recerca dels orígens de l’art, a través d’una col·lecció de calcs i reproduccions d’art prehistòric de diferents períodes i procedències que conserva el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La rodenca Maria Ocaña, directora del museu, explica que han aconseguit portar l’exposició a Roda gràcies a la seva pertinença a Arqueoxarxa, la xarxa de museus d’arqueologia de Catalunya: “Sabíem que aquesta exposició era itinerant, i tenim clar que val la pena, és singular”.
La mostra també exhibeix diverses reproduccions fidels d’art moble prehistòric i una recreació de la figura d’una dona neandertal, que dona la benvinguda i serveix per obrir el debat sobre els orígens de l’art, fent explícita la participació i contribució femenina en el procés. Incorpora també diversos recursos audiovisuals sobre art paleolític i llevantí, animacions de la vida durant el paleolític i el mesolític/neolític i vídeos d’arqueologia experimental.
Els visitants poden descobrir diverses curiositats, començant pels orígens –que l’art va iniciar-se amb l’aparició de figures que representaven animals o altres objectes– fins a preguntar-se si colorants, ornaments o signes geomètrics van ser les primeres formes de simbolisme. Per abordar-ho, l’exposició facilita dades, com per exemple que els avantpassats africans ja dibuixaven sobre colorants i recipients fa 100.000 i 60.000 anys enrere. També dona a conèixer que els neandertals van ser els primers a marcar les parets amb signes geomètrics, i també que fa 40.000 anys ja feien servir colorants, pigments i penjolls.
Per altra banda, també s’expliquen dos tipus d’art que van ser els antecessors del que coneixem avui en dia: l’art de les cavernes i el mediterrani. En el primer, es coneix que, per culpa de l’era glacial, els humans es van dispersar per tot el món, arribant al sud-oest d’Europa fa uns 40.000 anys. Gràcies a aquesta expansió, va aparèixer per primer cop l’art figuratiu. A causa del clima fred, les persones que vivien en aquella zona dibuixaven animals com bisons, ossos o rens, tot i que també s’hi trobava fauna de clima temperat, com cavalls, cérvols o cabres. Aquestes representacions es portaven a terme en coves profundes, i sobre suports parietals i roques. Per altra banda, s’utilitzaven ossos, banyes o dents d’animals per portar-les a terme.
Quant al segon, s’hi pot observar que, en aquella època, se solien representar en les coves cavalls, urs o cérvols a través de pintats i gravats. Especialment important per observar els dibuixos ha estat la cova del Parpalló de Gandia, ja que ha proporcionat més de 5.600 plaquetes que mostren l’evolució de l’art fa entre 32.000 i 14.000 anys. A Catalunya, van destacar les peces de l’abric del Molí de Salt, amb un mapa d’un campament de caçadors/recol·lectors de fa uns 13.800 anys, i les de l’Hort de la Boquera, a Margalef del Montsant.
Ocaña explica que l’exposició “està pensada perquè tothom la pugui entendre i gaudir” i afegeix que es tracta d’un art que “encara està en estudi”, ja que hi ha coses que no se sap per què es feien d’una manera o altra. Fins i tot val la pena per fixar-se en com s’han aproximat a preguntes com aquestes historiadors d’èpoques diferents. “La gent surt sorpresa del que ha vist”, destaca la directora del museu.
