Vuit mesos després de la publicació del llibre Cardedeu. Oficis i comerços, el Museu Arxiu Tomàs Balvey ha estrenat una mostra al voltant dels antics oficis i establiments de la vila. El llibre és obra de Ricard Ginjaume, historiador local que també va publicar, entre d’altres, Cardedeu desaparegut l’any 2020.
Ambdues obres formen part de la col·lecció “Catalunya desapareguda”, de l’editorial Efadós, que vol traçar la història de diferents municipis catalans durant els segles XIX i XX. Aquest viatge al passat es fa a partir d’una sèrie d’instantànies quotidianes amb les quals es pot recrear la forma de vida d’aquella època. La fotografia, doncs, és el suport principal d’aquests reculls.
L’exposició està dividida en tres parts, seguint l’esquema que presenta el llibre: el món de la pagesia, els treballs artesanals i la seva industrialització, i finalment l’àmbit de les botigues i els comerços.
Com explica Ginjaume, tant el llibre com la mostra són un homenatge als treballadors d’aleshores, que van acabar construint la vila actual. L’àrea de treball per excel·lència a Cardedeu sempre havia sigut el camp: la majoria de vilatans eren agricultors o ramaders. Si bé no vivien en masies apartades –en aquell moment n’hi havia centenars–, tenien un hort dins del poble.
Per dominar les condicions climàtiques i geogràfiques, que articulaven l’ofici de la pagesia, Ginjaume observa que “els pagesos bevien del coneixement acumulat en el saber popular i la tradició, que han quedat fossilitzats en dites i refranys”.
Així, aprenien procediments de cultiu i trucs per comprendre la meteorologia, sobretot amb relació a les pluges. Al cap i a la fi, el pagès estava limitat i depenia dels recursos que tenia a l’abast. Amb la innovació d’eines, però, hi va haver una progressiva substitució dels cavalls per tractors que va afavorir el sector.
Un cop assegurada l’alimentació, els menestrals cobrien les necessitats que no abastava la pagesia. Això implica oficis com els de modistes, sabaters, pintors, fusters i altres artesans de tota mena que treballaven en alguna fàbrica o taller.
Al llarg del segle XX es van anar construint instal·lacions més grans i més equipades, com la Tèxtil Rase el 1914, quan va arribar l’electricitat al poble. Amb l’exemple d’alguna espardenya antiga, l’exposició il·lustra la confecció manual de certs objectes quotidians.
És aleshores quan entra en escena l’activitat comercial, últim punt de l’exposició i pal de paller de la socialització i l’intercanvi. A Cardedeu era tan important, que les places i carrers del centre eren anomenades en funció dels productes que s’hi venien. Per exemple, la plaça de Sant Joan es deia la plaça dels Porcs. També hi havia la plaça del Blat i la de les Gallines. Els establiments que hi havia eren petits i acostumaven a ser carnisseries, forns de pa, botigues de queviures o peixateries, entre d’altres.
L’avinguda Rei En Jaume aviat va esdevenir un dels eixos comercials cabdals de la vila, on hi havia les fondes i els cafès més emblemàtics. En un passadís del museu hi ha exposada una llarga quantitat de dissenys propublicitaris dels diferents comerços i locals, publicats als diaris al llarg del segle XX.
A més, hi ha una projecció continuada de les imatges que formen el llibre i també s’han recollit fotografies de les diferents mostres d’oficis artesanals que va organitzar el MATBC durant la dècada dels 90, coincidint amb la Fira de Sant Isidre. Tant en aquell moment com en l’actualitat, els responsables del museu volen fer reviure objectes que havien quedat antiquats, i treure’ls la pols perquè puguin tornar a lluir.
L’exposició es va estrenar divendres passat. A l’acte inaugural hi van assistir unes 80 persones, i va comptar amb la intervenció del mateix Ginjaume. La mostra es podrà visitar fins al 19 de novembre.