Tot el que fem a fora es treballa primer per dins. El nostre joc extern no és res més que un reflex del que estem treballant en el nostre interior. Això provoca que aquesta veueta que no calla mai ens qüestioni i ens jutgi cada decisió i cada passa que vulguem dur a terme. És un diàleg que no deixa que el nostre cos s’expressi de forma natural i pugui treure tot el potencial del qual és capaç. Si som capaços de fer callar aquesta veu ens adonarem que el nostre cos té tot el que li cal per poder dur a terme qualsevol acció està resolent perfectament totes les situacions que se li presenten. No li cal cap ajuda, el que necessita és llibertat i que ningú li posi traves. És sorprenent observar com el nostre inconscient resol tot tipus de situacions de forma automàtica i amb una facilitat extraordinària pel sol fet de sentir-se lliure i no tenir res que li qüestioni el que fa o que li marqui el camí a seguir.
Podem dir que aquest joc interior té dos protagonistes, el primer és la nostra ment més egoica i controladora, la qual es regeix per una imparable aportació d’ordres i contra-ordres que va generant constantment i que ens diu tot el que ens cal en cada instant de la nostra existència. L’altre protagonista és la saviesa implícita en nosaltres de forma inconscient i que l’única cosa que li interessa és actuar de la millor manera que sap sense estar pendent del que diran els altres o del que van dir. És la forma natural de respondre a tot el que es va presentant a cada moment sense la intervenció de filtres innecessaris.
El Timothy Gallwey, un dels referents de la PNL de tercera generació i principal impulsor de diferents treballs basats en el que ell mateix anomena joc interior va adonar-se de com influïa aquest diàleg intern en la seva manera de jugar al tennis i d’actuar a la vida. Més tard, com a entrenador de tennis va poder experimentar la diferència en els resultats quan els seus alumnes eren capaços de distreure la ment i deixar actuar el cos sense jutjar ni analitzar els resultats. Gallwey sovint posava com a exemple la naturalitat amb la qual un infant aprèn a caminar. Simplement mirant les persones del seu entorn i exercint el sistema de prova-correcció repetides vegades aconsegueix aprendre a donar les primeres passes sense adonar-se com ho està fent. Ell mateix deia: “Un cop has après com aprendre, només et queda descobrir què val la pena aprendre.”
Per altra banda, quan algú li demanava: “Què vol dir guanyar el joc interior?”, ell preferia no respondre. “Qualsevol intent per oferir una resposta és una invitació perquè el jo número u (la ment controladora) malinterpreti les coses i ens trobem atrapats novament.”
Vols jugar?
