Bernabé Rico es desmarca de l’obra de teatre de Juan Carlos Rico a través d’un dinamisme gens fàcil d’aconseguir i una esplèndida aportació dels actors que lluen malgrat el predictible de la trama i el poc paper dels secundaris. El guió de l’autor teatral manté tens el fil vermell de Wilder, a un pas de plorar i a un altre de riure, en una ufana d’enginy. Però per sobre d’aquesta comèdia teatral hi ha la recuperació per al cel·luloide de la senyora, molt senyora, Kiti Mánver, que ja no necessita aprovar la seva assignatura pendent, en un recital en les formes i en la imatge.
Film que transmet bon rotllo, humanitat i nobles sensacions. També es poden realitzar pel·lícules blanques sense els models feixistoides de fa anys. Així ho avalen premis tan poc sospitosos com el Forqué, el Feroz i Màlaga. Acompanyen a Kiti en aquest mini duplex Juana Acosta, Carlos Areces, José Sacristán (ex-Asignatura), Daniel Grao i Eduardo Rejon. Ofereixen a la protagonista una ganga de casa, lluminosa i espaiosa. El problema és la iaia octogenària, que disposa de l’usdefruit fins que arribi la seva hora. Kiti Mánver decideix comprar i esperar sense violència ni hostilitat.
