S’ha acabat. Avui hi parlaré.
És que és de tarada mental seguir seguint-li el joc pensant que algun dia sortirà amb mi. Arlet, prou. Avui li dius. Li dius que n’estàs tipa d’aguantar el seu resum de com li ha anat el dia mentre et curres expressions d’interès tipus “ets un crac, tiu” o “quina putada”, i que després ell marxi sense ni tan sols plantejar-se que tu també tens el teu propi resum de com t’ha anat el dia i t’agradaria que s’hi interessés ni que fos amb expressions monosil·làbiques.
Li dius que saps detectar perfectament la mirada que fa quan algú li sembla especial i que deixaràs de xerrar-li com si ell et mirés d’aquesta manera. Li dius que mai més li diràs que té el “guapo subido“, encara que li tingui sempre… Si ho vol sentir, que li diguin els de les miradetes especials.
Merda, ja ha arribat. Vinga, Arlet, tu pots: li dius tot, tanques el tema i t’enamores d’algú altre.
-Eiii!!!
-Ah, hola, Arlet.
-Res, que et volia dir que…
-Sí…?
-Que… que… avui tens el guapo subido, no!?
